Dilemas varios, varios dilemas...

Y la verdad, que hay días que en el curro uno se aburre y mira con lo que sale... tonterías pensadas en 2 minutos y escritas en menos. Y todo con una sola neurona!!! WeWeWeee

Navegando por Internet, me han aparecido (como no) sinfines de banners, pop-ups y demás... Un elevado número de ellos (como no) eran de entidades bancarias, y otro elevado sinfín de pop-ups eran de paginas porno (como no). Ahí va mi primer dilema: hay alguna relación entre los unos (bancos-cajas) y los otros (escenas pornos)? Cual? Que los dos conceptos no paran de joder? Que son perversiones (eso me niego, lo segundo no es perversión, es ARTE!)?

Evidentemente, mientras pensaba en esto, la neurona ha realizado un viaje astral de los suyos (sin casco) y no sé como, después de pensar en vete a saber tu, tengo otro dilema: Porque la mayoría de las chicas dicen que no les excita el porno, todo lo contrario que los chicos? Teniendo en cuenta este dilema, me he dedicado a buscar por Internet (foros y demás), y a parte de encontrar foros para todo (desde foros de prostitut@s de los 3 sexos posibles, a saber: masculinos, femeninos y transexuales, a foros de si te gusta la leche de vaca sola, o con cola-cao/nesquik, o con café), he descubierto que: los chicos dicen que el porno les motiva porque se imaginan a ellos mismos practicando el sexo (diles tontitos, eh? ), y las chicas... dicen que no motiva y punto. Mi dilema es: Porque las chicas no se imaginan practicando el sexo? Que dirán lo que quieran, pero que a ellas también les gusta! Que si, que si! Que tengo amigos que me han confirmado que las mujeres también lo practican, así que les gusta!
Claro que también puede ser que estos amigos en verdad me han dicho algo que han oído de un amigo suyo que a su vez oyó que un amigo decía que... Total, y si las mujeres no practican sexo? Entonces, nos encontramos con otro dilema: O todos venimos de París (díos mío, somos todos franceses, vamos diciendo “ola la lá” con una camiseta a rallas mientras suena un acordeón de fondo!!! ), o somos producto de laboratorio (rajoy, aznar, bush y demás son los inventos que salieron rana, 1 punto para esta opción). O... peor aún... las mujeres no practican sexo porque ellas hacen el amor!!! Eso si que no! Donde se ha visto un mundo así!
Cambiando de dilema... aborto si, o aborto no? Razones para votar que si: rajoy, aznar, bush y demás. Razones para votar que no: ____
Por cierto, rajoy, aznar, bush y similares (lease losantos and compañia) son la principal razón para la cual estoy totalmente de acuerdo con la eutanasia retroactiva. Y eso no admite dilema.


P.S. Pelut, dedicat a vos, ara que olores millor.


Comments

Posted by Pelut
on 23 February, 2006, 11:03 am
Hombre!, simplemente sublime. Ni que decir tiene que siempre he sido un ferviente acólito de su persona ( y no solo en el aspecto físico). Sus reflexiones llenan de sentido este valle de lágrimas que compartimos muy a pesar nuestro.
Efectivamente amigo Hopshops, el problema rajoy, aznar, bush y demás ... es ya un tema de estado. Habrá que afrontarlo digo yo, con cautela, ya que cada vez que creíamos haber superado desastres anteriores, los nuevos experimentos nos han salido peor (se acuerdan de Ronald Reagan, Jorge Bestringe o Adolfo Suarez ...) da miedo mirar atrás, eh?

Totalmente deacuerdo, las mujeres no practican sexo, le diré más, los hombres tampoco. Todos dicen practicarlo pero pasan más hambre que los chicos de "viven". Solo así se explica que los compañeros de trabajo presuman de haber visto tal o cual película que emitieron a las once de la noche. Si practicaran el sexo, ¿creen ustedes que a las once estarian aguantando memeces y publicidades? ya les digo yo que no. Soy un amante del cine, pero ... ya me entiende amigo Hopshops, prefiero socializarme.
Un abrazo sincero de su amigo:
Karkassa de Pollastre (El Pelut)

El Raconet del Poca-Solta (II)

Bé, sé que fa temps que no escric res, per això mateix, al rebre un email d’un admirador (bé, seria més correcte dir: al llegir els emails dels admiradors, m’he trobat un de frapant), he decidit tornar a la càrrega, tornar a escriure fins que els dits rebentin de tant picar les tecles, o fins que em cansi, el que passi abans...

L’email en qüestió, on se’m demana ajuda de forma desesperada, és el següent:

“Estimat poca-solta:
Des de fa anys que segueixo els teus comentaris, tant a la radio, com a la televisió (els teus comentaris a la CNN el 11 de setembre van ser senzillament sublims), com als diaris... I quan vaig sentir en una de les tertúlies de la COPE que també tenies bblog, m’hi vaig tirar de cap.
Et dic això perquè sàpigues que no soc un admirador teu de fa 4 dies, jo sempre els hi he dit als meus pares que de gran vull ser com tu, i ells sempre han respost a les meves aspiracions amb un somriure als llavis, una planxa de vapor (encesa), unes alicates, una caixa de xinxetes i un caramel de menta.
Bé, la qüestió no és el meu passat i la meva vida familiar, si no una altre cosa: tinc un problema.
El problema concretament és que no sé que fer en la vida, vaig intentar ser com tu, però no tinc aquesta presència d’ànim tan necessària per poder mantenir els 5 sentits sempre alerta, ni llegir cada dia tots els diaris, ni estar en 4 tertúlies pel matí... Ni tinc el teu estil, es clar.
Així que, un cop el meu somni de que algun dia la gent em senyali i digui: “aquest és el digne successor del poca-solta” s’ha esvaït, m’he trobat que no tinc aspiracions, ni estudis (bé, si que en tinc, però mínims), estic buit, i em sento pitjor...
Ajuda’m, poca-solta.

Firmat: Ex-hereu”

Estimat ex-hereu:
M’honra que m’hagis seguit, a mi i als meus comentaris des de fa tant de temps, particularment em sobta que sàpigues sobre els meus comentaris a la CNN el 11 de setembre, ja que quan em vaig posar el turbant i vaig començar a cridar “¡ra ra ra, bin laden ganará!”, entre els 4 goril·les vestits de negre (pinganillo a l’orella inclòs) que se’m van tirar a sobre, els “fuck you” que em cridava l’entrevistador, i que van tallar la connexió, pensava que només jo sabia que s’havia arribat a transmetre quelcom d’interessant aquell dia... Sobre lo de la COPE, no m’estranya gens que el Losantos em menti, m’odia de forma irracional des de que vaig tirar 250 litres de DDT gasificats al Valle de los Caídos el 20 de novembre de fa 3 anys, i sempre que es refereix a mi, jo li responc mossegant-li un ull.
Referent als teus pares, sense comentaris, com a molt, crec que podries fer com el trapella_dolentot com a resposta als seus actes incívics, així que ja pots anar a buscar a la teva àvia paterna...
I ara anem al problema en qüestió. Ser com jo no costa tant, només necessites tenir clares certes premisses, alhora que has de fer-te una llista d’objectius, els quals, un cop els vagis assolint, t’aniràs convertint en un ésser malaltís com jo.
Com que et veig perdut, aquí et marco unes idees que et podrien anar bé per anar començant (recorda, són idees, pots partir d’aquí, però ser com jo és una cosa personal, com el vestir, o com tenir un personatge d’un joc de rol o un hyndai coupe, la base és la mateixa, però desprès tu el modifiques):

- Ser valent.
- No tenir vergonya.
- Tenir classe.
- Tenir un ex-company o conegut del barri.
- Cultivar la ment.
- Casc.
- Intentar augmentar el teu enginy.
- Guants.
- Imaginació, molta imaginació.
- Bufanda.
- Abric llarg (preferentment estil esportiu, amb components que parin el vent).
- Moto (un ciclomotor seria el més adient).
- I per finalitzar, una llista d’altres objectius a la vida per si no aconsegueixes ser com jo.

Un cop tenim aquesta base, anem a explicar una mica cada punt, ja que potser a tu no et motiva o creus que pot ser millor una altre forma de fer o desfer.

Ser valent. Ser valent implica no tenir por de dir la teva, ni de fer el que s’ha de fer, encara que sàpigues que el 99.9% de la població del món mundial estic en franca contrària.
Nota: Si, a vegades passa que la resta de gent creu que no hi toques o que t’estàs equivocant, però recorda que això li han dit a Galileu, Einstein, Florentino Perez, jo mateix...

No tenir vergonya. Aquest punt està clar, no crec que faci falta molta explicació. Com a molt, un exemple: vas pel carrer, rellisques amb una clapa de gel o una pell de plàtan (que sigui o no de Canàries és optatiu) i caus. La gent del voltant, si has fet una caiguda com deu mana, riurà o es quedarà mirant sense saber el que fer. Tu des de el terra, sense posar-te vermell ni res has de dir amb veu ferma i aixecant el cap amb orgull: Ha estat bé? Doncs que consti que el pròxim cop cobraré!

Tenir classe. Sempre amb classe, mai portar mitjons blancs, ni de colors estridents, combinar les sabates amb un accessori (considerant que ets home, crec que seria millor combinar-les amb el cinturó, ja que si les combines amb el bolso l’efecte pot ser curiós, però no el definiríem justament com a tenir classe).

Tenir un ex-company o conegut del barri. Aquí bàsicament al que em refereixo és a que ha de ser un personatge pinxo, “coleguita”, al qual puguis trucar en moments de depressió, tristesa, mal moment físic o moral... Un cop trucat, podràs anar-li a buscar les pastilles, el hashis (la maria surt més a compte cultivar-la), la cocaïna, etc. També pot ser que no sigui del barri, però pensa que aleshores tardaràs més a tenir els estris necessaris per tenir un altre cop al 100% els 5 sentits alertes.
Nota: Si cultives molt aquest punt, segurament se’t desenvoluparan altres sentits desconeguts per tu fins aquell moment...

Cultivar la ment. Per això, el necessari és llegir molt i veure la televisió per poder estar al dia del que passa. Per poder tenir de 3 a 4 diaris cada dia, em remeto al punt 1, ser valent. Per que l’opció comprar-los cada dia no és vàlida, surt massa cara. Roba’ls als quioscs, sense contemplacions, saps que és una de les coses mal vistes per la societat que s’han de fer. Amb el televisor, roba’n un d’un magatzem i empalma el cable d’antena del veí, no falla mai.

Intentar augmentar el teu enginy. Per això, has d’estar sempre atent, sempre a punt de treure-li la punta a tot. També ajudarà molt la qualitat del material que et passi el ex-company de classe o conegut del barri, és clar.

Imaginació. Mai et tanquis en banda, quan t’expliquin quelcom, visualitza-ho, imagina-ho fins l’últim detall. Són els detalls els que fan que els fets increïbles passin a ser creïbles. També farà que quan t’entrevistin a la CNN pels atemptats, t’imaginis la imatge de vestir-te amb un turbant, etc.

El casc, els guants, la bufanda i l’abric llarg són, evidentment, per anar en moto, però compte!! Vigila sempre que no et pari mai cap membre dels cossos de seguretat vial, no els hi agrada molt que no portis ni carnet ni assegurança. Pensa que sempre és millor una bona fugida fent eslalom entre els cotxes, és entretingut i aguditza els sentits (si és en hora punta, millor que millor). Una altre recomanació: els guants, la bufanda i l’abric utilitza’ls a l’hivern, que has de ser dur, però no imbècil. A l’estiu, guarda-ho al armari.

La moto i els seus accessoris és obvi pel que ho necessites. Si vols poder arribar a les 4 tertúlies que tens pel matí amb marges de 14min, has de poder passar entre dos autobusos a 80km/h. (evidentment, que la moto passi primer per les mans d’algun conegut del conegut del barri, ajuda molt que passi dels 60km/h.) sense contemplacions, pensa que els conductors d’autobusos es fan els milhomes, però al moment de la veritat, s’ho fan a sobre, comprovat.
Nota: Els primers mesos no ho tindran clar i et costarà fe’ls-hi veure, però tu tranquil, pensa que quan estàs a l’hospital ingressat per factura doble el menjar i el dormir et sortiran de franc. Després, pensa que entre ells fan corre la veu, i arribarà el dia que tal i com et vegin, s’apartaran.

I ara la llista d’altres objectius que pots fer si no aconsegueixes a ser com jo:

- Fes-te capellà per sodomitzar sense compassió escolanets (si són del sexe masculí, millor que millor, implica homosexualitat forçada), feligresos i similars. Nota: Sempre s’han d’escollir objectius dèbils, ja siguin menors d’edat o de la tercera edat, no cal jugar-s’hi el físic, saps?

- Fes-te camioner per segrestar, sodomitzar (opcional), desbudellar i esquarterar autoestopistes, gent que hagi tingut averies mecàniques, etc. Nota: Per fer això, pensa que el millor material està a les carreteres de l’Amèrica (del Nord, àlies USA), preferentment zones estil Kansas, Oklahoma i similars. A més, li estaràs traient vots al Bush.

- Fes-te polític per molestar, omplir-te la butxaca, tallar drets civils i humans perquè si...
Nota: Si et dediques a això, marca’t com a models a seguir polítics amb bigoti, històricament són els millors, comprovat.

- Si res de tot això et funciona, o pel contrari, ho trobes avorrit, banal, sonso... fes-te bomber.

El Rinconcito del Tarambana

Bueno, como se ve que mi bblog por algún motivo que aún desconozco traspasa fronteras, aquí va la traducción de unos de mis posts, para los que no sepan catalán...
Disfrutadlo, o no.

Debido a que algunos de los lectores de este humilde blog no habéis parado de enviarme emails de forma masiva, con dudas existenciales, problemas amorosos, rabias contenidas, incógnitas laborales...
Me veo obligado a responder a alguno de ellos, ya que creo que es una forma de agradecer esta confianza inmerecida en mi, a la vez que también será una forma de ayudaros.
Este espacio se llamara “El Rinconcito del Tarambana”, en honor a cierto diario que nunca vio la luz...

Para empezar, le quiero responder a pillin_malote, el cual me ha enviado un email curioso, el problema del mismo es que debido a su contenido no se puede reproducir aquí, pero espero que pillin_malote entienda mis respuestas, sin dar a conocer la naturaleza enfermiza de su misiva electrónica.

Querido pillin_malote, gracias por la consideración que me tienes, consideración que creo excesiva hacerla patente durante 25 líneas, pero vaya, de todo hay en la viña del señor, no?

A parte de esto, comentar-te sobre la cuestión que me preguntas que:

No, no creo que montártelo con tu abuela i un perro pequinés (por muy cuco que esté con su lacito) sea una idea de buen gusto.
Y menos aun hacerlo en la convención anual de la Asociación de Amigos de Jesús.
Sobretodo, creo que el hecho de que tus padres sean los fundadores de la anteriormente nombrada asociación haría que le encontrasen menos gracia a tu “sorpresa a la hora de los postres”.
Lo que se tiene que reconocer es que ponerte a chillar a tu padre mientras envistes a tu abuela y sodomizas al pequeño Fluflu (lacito incluido): “tu te follas a mi madre, yo me follo a la tuya” es un acto de valentía.
Valentía estéril, porque la paliza a la cual te va a someter el amigo de Jesús numero uno no te la quita (nunca mas bien dicho) ni Dios.
Por eso, no creo que nadie ría (si yo estuviera presente, ten claro que a parte de reír, aplaudiría, pero creo que me vería en una situación de minoría francamente peligrosa).
Pero como se te ve tan convencido de realizar la gesta, solo te puedo dar ánimos, ya que si lo tienes que hacer, hazlo bien, nada de medias tintas. Hasta el fondo, i recuerda que cuando chilles, si puedes tener un micrófono cerca (hecho que parece un pequeño detalle sin importancia), mejor que mejor.
Y una vez esto, me parece que solo me falta pasarte la lista de objetos que necesitas para tu “pequeña sorpresita a la hora de los postres”:

- Una abuela (si esta dispuesta mejor, y si es la paterna, el efecto en tu padre será digno de ver).
- Si no esta dispuesta, también necesitaras unas cuerdas, unas esposas, un pañuelo o pelotita con gomas, y, opcionalmente, un látigo de nueve colas.
- Un pequinés, con o sin lacito (aunque si el lacito es rosa o azul claro, seria un detalle que le daría a todo el acto un efecto simpático, gracioso).
- Vaselina.
- Muchas ganas de hacerlo bien.
- Una furgoneta para entrar estilo A-Team con la abuela preparada y atada en un plinton.
- Un coche muy (pero muy) rápido.
- Un vestido de acero como los que utilizan los submarinistas que nadan entre tiburones.
- Patinetes para poder llegar al coche mas rápidamente (el vestido hará que las ostias no las notes pero pesa mucho).
- Una biblia o una docena, cuantas mas mejor (sobretodo, cuando llegue tu progenitor con la cara desencajada y sacando espuma por la boca, enseñale la biblia y recita cualquier oración que sepas, pero que sea cristiana).
- Vendas.
- Mercromina.
- Yeso (el medico de urgencias te agradecerá el hecho que le lleves el material).
- Un revólver.
- Una bala.

Y un último consejo, apreciado pillin_malote:
Esperate un poco a hacerlo, yo si fuera tu, me esperaría como mínimo a hacer primero de ESO.

To Gay Or Not To Gay.

Fa anys, un amic em deia que en el fons, els homosexuals eren les persones més espirituals del món, que l'únic que volien en la vida era arribar a fondre la seva ànima amb déu, i que al cos, que li donguesin pel cul...
A part del mini i dolent acudit, espero que la segona part (nono, la de l'ànima no) estigui ben present en certs homenets que es creuen ser els amos i senyors...
"Va por ustedes: pepito ansar, capellan rouco y compañia"

Estoy completamente a favor del permitir el matrimonio entre católicos. Me parece una injusticia y un error tratar de impedírselo. El catolicismo no es una enfermedad. Los católicos, pese a que a muchos no les gusten o les parezcan extraños, son personas normales y deben poseer los mismos derechos que los demás, como si fueran, por ejemplo, informáticos u homosexuales.

Soy consciente de que muchos comportamientos y rasgos de carácter de las personas católicas, como su actitud casi enfermiza hacia el sexo, pueden parecernos extraños a los demás. Sé que incluso, a veces, podrían esgrimirse argumentos de salubridad pública, como su peligroso y deliberado rechazo a los preservativos. Sé también que muchas de sus costumbres, como la exhibición pública de imágenes de torturados, pueden incomodar a algunos.

Pero esto, además de ser más una imagen mediática que una realidad, no es razón para impedirles el ejercicio del matrimonio.

Algunos podrían argumentar que un matrimonio entre católicos no es un matrimonio real, porque para ellos es un ritual y un precepto religioso ante su dios, en lugar de una unión entre dos personas.

También, dado que los hijos fuera del matrimonio están gravemente condenados por la iglesia, algunos podrían considerar que permitir que los católicos se casen incrementará el número de matrimonios por "el qué dirán" o por la simple búsqueda de sexo (prohibido por su religión fuera del matrimonio), incrementando con ello la violencia en el hogar y las familias desestructuradas. Pero hay que recordar que esto no es algo que ocurra sólo en las familias católicas y que, dado que no podemos meternos en la cabeza de los demás, no debemos juzgar sus motivaciones.

Por otro lado, el decir que eso no es matrimonio y que debería ser llamado de otra forma, no es más que una forma un tanto ruin de desviar el debate a cuestiones semánticas que no vienen al caso: Aunque sea entre católicos, un matrimonio es un matrimonio, y una familia es una familia.

Y con esta alusión a la familia paso a otro tema candente del que mi opinión, espero, no resulte demasiado radical: También estoy a favor de permitir que los católicos adopten hijos.

Algunos se escandalizarán ante una afirmación de este tipo. Es probable que alguno responda con exclamaciones del tipo de "¿Católicos adoptando hijos? ¡Esos niños podrían hacerse católicos!". Veo ese tipo de críticas y respondo: Si bien es cierto que los hijos de católicos tienen mucha mayor probabilidad de convertirse a su vez en católicos (al contrario que, por ejemplo, ocurre en la informática o la homosexualidad), ya he argumentado antes que los católicos son personas como los demás.

Pese a las opiniones de algunos y a los indicios, no hay pruebas evidentes de que unos padres católicos estén peor preparados para educar a un hijo, ni de que el ambiente religiosamente sesgado de un hogar católico sea una influencia negativa para el niño.Además, los tribunales de adopción juzgan cada caso individualmente, y es precisamente su labor determinar la idoneidad de los padres.

En definitiva, y pese a las opiniones de algunos sectores, creo que debería permitírseles también a los católicos tanto el matrimonio como la adopción.

Exactamente igual que a los informáticos y a los homosexuales.


Comments

Posted by KARKASSA
on 7 July, 2005, 12:48 pm
Senyor hopshops:
Per aquí no hi passo. Que enarbolem la bandera de l'homosexualitat, d'acord. Que ens declarem totes i tots demócrates, bé. Que diguem que els católics (que son una gent que viu dins dels tubs de les teles i els monitors de PC) son com tothom, vele. Pero que afirmi sense rubor, que els informàtics son essers humans normals i amb cert intelecte, això si que no!!!
Mai!!!! que abans caiguin totes les estructures de l'univers!
No hi ha pitjor espécie, escória rastrera, femtes de bésta de corral, que un informátic.
Parlen en llengua secreta, porten els pels de punta i de colors, juguen a coses rares, ballen en secret, invoquen a criatures mecániques i... un llarg etc
Essers com aquests, senyor Hopshops, han de ser netejats del planeta, pel bé de tots.
No s'equivoqui.


Posted by Jordi Lloberas Albarrazín
on 24 August, 2005, 11:57 am
Las sectas de corte Luciferino estan aumentando en el mediterraneo, satanismo luceferismo, etc ...
http://www.lanausea.netfirms.com todo sobre la secta denominada "Frati Nigra"
http://jordilloberas45.blogspot.com/ mi humilde web con información sobre el ocultismo en la cuenca mediterránea.
Las Kunfrataro podria estar entre nosotros. Pintadas sospechosas en Barcelona.
Agostino Montfortano, confiesa ser uno de los líderes de la KKK en Cerdeña.
Las nuevas generaciones de satanistas mediterráneos, mezclan costumbres luciferinas y laveyanas. Se declaran herederos de tradiciones preromanas y egipcias.

Gandhi (II)

Repetim: Mahatma Gandhi serà el ídol de la pau, la justícia... Serà el segon jesucrist de l'era moderna (em pregunto qui serà el primer), i tot el que la gent vulgui.
Pero Gandhi no era tonto. Gandhi va estudiar a Anglaterra, es va treure el títol d'advocat a Anglaterra, sabía com pensava i actuava l'imperi Britànic... I fer que milers de persones es plantin en un descampat per fer un acte de desobediència civil, sabent com sabia que els oficials anglesos obririen foc i convertirien a molts (de fet, a 400) en formatge gruyere, és un acte de violència. Que la violència no la va practicar ell? Bin Laden tampoc s'ho mogut mai i no diríem que es una persona pacífica, per no parlar del Bush.
Per cert, el tipus de matrimoni que va aconseguir que fos acceptat no va ser el de matrimonis entre hindús... El govern britànic no estava en contra del matrimoni entre hindús, de fet, era la pròpia societat hindú que estava en contra dels casaments... entre diferents castes de hindús. Gran part de la seva guerra va ser contra la seva pròpia gent (només cal mirar qui el va matar, era un fanàtic religiós hindú), ja que, cal recordar que la societat hindú és una societat classista (diria que si dic “intocables” tothom sap del que parlem).
També cal recordar que on vivia el sr. Gandhi, sancta sanctorum dels desvalguts, estava prohibit vestir de forma occidental, o menjar qualsevol aliment de forma occidental?
Val, Gandhi va aconseguir la llibertat del seu poble sense una revolució violenta massiva, però fer que la gent s’autoimmolés en el seu nom, ja sigui posant-se davant de una metralladora Vikers, ja sigui presentant-se voluntaris perquè els detinguin, ja sigui anar a judici sense defensa (comentem de pas quants anys Gandhi va tenir obert un buffet d’advocats a SudAfrica?), ja sigui el que sigui, això és violència, si us plau, no siguem tancats de mires i pensem que la violència és només possible fisícament... Per desgràcia, de violència, n’hi ha de molts tipus.
I per acabar... Gandhi si era religiós: ell pertanyia a la secta dels pranamis, que barregen hinduisme i el coràn. També tenia influències dels jains i del cristianisme (dels anys passats a Anglaterra). Va llegir a Tolstoi, John Ruskin (del qual va treure les idees anti-capitalistes)...
Que Gandhi era un geni? Si. Però per ser geni, s’ha de ser primer humà. I els humans no som sants. Ni àngels.

Nota: Això és un bblog, jo escric el que em sembla, per fer riure, plorar o el que sigui. Qualsevol persona que llegeixi qualsevol dels logs dels quals he fet post, podrà captar quin és el meu tipus d’humor.
És el primer i últim cop que faig un post d’aquest tipus, no penso tornar a “defensar” el que he dit abans en clau d’humor. Que el meu humor pot ser considerat cínic, burleta, sarcastic (només calia veure la meva ultima frase sobre Gandhi per veure que era humor)... potser si, però és el meu estil, i qui ho vulgui entendre, val, qui no, ho sento. Em sembla que som tots prou grandets i lliures (si més no, fins que arribi Bush a salvar-nos), per poder parlar del que vulguem, en serio o en broma, ja sigui Gandhi, les mongetes amb botifarra, la Rússia zarista o l’invent del tetabrick...
Bon cap de setmana, i la setmana que ve, espero que ens retrobem aqui, tot incordiant i molestant al personal dient bajanades...
Que si el nom del meu apartat es diu així, no és pas per casualitat...

P.S. Un blog que comença parlant del perquè es diu així el "20 minutos", i acaba dient que el pitjor del Gandhi es que no li agrada l'alcholol, em sembla que tot està dit.

Comments

Posted by KARKASSA
on 5 July, 2005, 4:29 pm
No pot ser. M'he perdut alguna cosa?
Senyor Hopshops, vosté afirma que es tracta d'una réplica. Replica?
Això si que fuig de mi com un conillet esperitat en veure al violador de l'eixample (tita en ristre).
Als anys trenta, hi havia un petit café prop del port de l'Atmetlla de Mar, anomenat "El Café" (nom que va fer-li guanyar el segon premi a la originalitat en els jocs florals de l'any trenta cinc) no és cap caprici això de l'any (si es despisten un any més, no tenen temps de guanyar res, tret d'una bomba que el va fotre mig enlaire).
Bé, en aquest galdós localet, s'hi reunien pintors i poetes de les rodalies, Picotazzo, Mirimirimiró, Salvador Dallí, etc ...
Aquells ilustres artistes, dels que ara ja no se'n recorda ni Dèu, es dedicàven a la graciosa tasca (a part de la que hi deixaven el sou i la salut) de reproduir amb fidelitat i idolatria els grans clàssics de la història. És a dir, a còpiar.
Allò si que eren répliques senyor Hopshops, això seu, francament (generalissimament) no ho entenc.


Posted by HopsHops
on 5 July, 2005, 11:05 pm
La veritat, jo esperava veure com això fugia de vosté com un conill de felpa en flames, però veig que les seves actituds poc desitjables sempre han de sortir a la llum...
Respecta a lo de la replica, tranquil, no s'esveri, no s'ha perdut res, en un email personalitzat no en dubti que li ho explicaré tot fil per randa.

El Raconet del Poca-Solta

Degut a que alguns dels lectors d’aquest humil blog no heu parat d’enviar-me emails de forma massiva, amb dubtes existencials, problemes amorosos, ràbies contingudes, incògnites laborals...
Em veig obligat a respondre’n a alguns d’ells, ja que crec que és una forma d’agrair aquesta confiança immerescuda en mi, alhora que també serà una forma d’ajudar-vos.
Aquest espai es dirà "El raconet del poca-solta", en honor a cert diari que mai va veure la llum...

Per començar, li vull respondre a trapella_dolentot, el qual m’ha enviat un email curiós, el problema del mateix és que degut al seu contingut no es pot reproduir aquí, però espero que el trapella_dolentot entengui les meves respostes, sense donar a conèixer la naturalesa malaltissa de la seva missiva electrònica.

Estimat trapella_dolentot, gràcies per la consideració que em tens, consideració que crec excessiva fer-la patent durant 25 línies, però vaja, de tot hi ha en la vinya del senyor, no?

A part d’això, comentar-te sobre la qüestió que em preguntes que:

No, no crec que muntar-t’ho amb la teva àvia i un gos pequinès (per molt bufó que estigui amb el seu llacet) sigui una idea de bon gust.
I menys encara fer-ho en la convenció anual de l’Associació Amics de Jesús.
Sobretot, crec que el fet que els teus pares siguis fundadors de l’esmentada associació faria que encara li trobessin menys gràcia a la teva “sorpresa a l’hora dels postres”.
El que s’ha de reconèixer és que posar-te a cridar-li a ton pare mentre envesteixes a la teva àvia i sodomitzes el petit Fluflu (llacet inclòs): “tu te follas a mi madre, yo me follo la tuya!” és un acte de valentia.
Valentia estèril, perquè la pallissa a la qual et sotmetrà l’amic de Jesús número ú no te la treu (mai més ben dit) ni Déu.
Per això, no crec que ningú rigui (si jo hi fos present, tingues clar que a part de riure, aplaudiria, però crec que em veuria en una situació de minoria francament perillosa).
Però com que se’t veu tan convençut de realitzar la gesta, només et puc donar ànims, ja que si ho has de fer, fes-ho bé, res de mitges tintes. Fins al fons, i sobretot recorda que quan cridis, si pots tenir un micròfon a prop (fet que sembla un petit detall sense importància), millor que millor.
I un cop això, em sembla que només em resta passar-te la llista d’objectes que necessites per la teva “petita sorpreseta a l’hora dels postres”:

- Una àvia (si esta disposada, millor, i si és la teva paterna, l’efecte en ton pare serà digne de veure)
- Si no està disposada, també necessitaràs unes cordes, unes manilles, un mocador o piloteta amb gomes, i opcionalment, un fuet de 9 puntes.
- Un pequinès amb o sense llacet (encara que si el llacet es rosa o blau cel, seria un detall que li donaria a tot l'acte un efecte simpàtic, graciós).
- Vaselina.
- Moltes ganes de fer-ho bé.
- Una furgoneta per entrar estil A-Team amb l’àvia preparada i lligada en un plinton.
- Un cotxe molt (però molt) ràpid.
- Un vestit d’acer com els que fan servir els submarinistes que neden entre taurons.
- Patinets per poder arribar al cotxe més ràpidament (el vestit farà que les primeres trompades no les notis, però pesa molt).
- Una bíblia o una dotzena, quantes més millor (sobretot, quan arribi el teu progenitor amb la cara desencaixada i traient espuma per la boca, ensenya-li la bíblia i recita qualsevol oració que sàpigues, però que sigui cristiana).
- Venes.
- Mercromina.
- Guix (el metge d’urgències t’agrairà el fet que li portis el material).
- Un revòlver.
- Una bala.


I un últim consell, apreciat trapella_dolentot:
espera’t una mica a fer-ho, jo si fos tu, m’esperaria com a mínim a fer primer de ESO.

Hall Of Fame.

I ja posats a fer escarni de titulars (que com a molt, fan riure), parlem ara de “20 minutos”, publicació que rep el nom pel temps que tarden els seus redactors en sumar 2 + 2.

El titular diu així: “Delirios de la fama”, i parla dels nens prodigi que han estat víctimes de la fama. A saber: Drew Barrimore, Macaulay Culkin, Michael Jackson, Gary Coleman i (atenció atenció) Joselito. Vaja, una plantilla de galàctics que ja voldria Florentino Pérez (Joselito seria el pavón, es clar). Estudiem d’aprop alguns d’aquests prodigis...
De Gary Coleman diuen que es diu que va prendre hormones per no créixer i així poder continuar fent la sèrie. Això es periodisme! Comentar sense cap rubor que “diuen”. Res de fets contrastats, res de comprovacions, per fer literatura seria ja hi havia “El caso”, i així que li va anar!
A Macaulay Culkin (el repel·lent protagonista de “Solo en casa”), el van detenir per possessió de drogues, fet del que ell mateix s’ha declarat culpable. Atenció, l’han detingut en el 2004... clar, si encara era tot un nen.
Drew Barrimore (la nena de “E.T.”) ha estat des de aleshores un prodigi de alcoholisme, drogues, orgies... De fet, ha continuat a dalt de tot del cinema gràcies a “Los Angeles de Charlie” (gran clàssic cinematogràfic).
De Michael Jackson... que cal dir? A part de no esmentar que el seu pare li etzibava pallises avui si i demà també, que el torturava psicològicament (es veu que Van Gaal va aprendre del sr. Jackson tècniques per mentalitzar els seus jugadors) amb comentaris com: “Ets un maleït negre pigmeu” o “Tu no pots ser fill meu”, si, estem d’acord de que el que li passa a mr. White és degut a que de petit cantava amb la perruca dels Boney M.
Aleshores toca parlar de Joselito, al qual comparen amb Drew Barrimore... Realment, no m’agradaria estar en el lloc dels redactors d’aquest folletí, la pressió a la que deuen estar sotmesos deu ser immensa. Però l’apartat nacional no acaba aquí, no... parlen de que José Luis Fernández (el Pancho de Verano Azul) també va estar involucrat en afers de drogues, però que no ens preocupem, no... No per que el José Luis ja estigui bé, no... Res d’això, no ens hem de preocupar per que en Juanjo Artero (el Javi de Verano Azul) ara fa de policia a una sèrie! Això és periodisme seriós, sensat, formal...
Abans de continuar, no m’he n’he pogut estar, i he fet un minut de silenci per la neurona de J.R., nom del “periodista” que firma l’article.
I per acabar, parlem d’un fragment que m’encanta (més) que la resta del article (si no guanya el premi Pulitzer serà un escàndol) que resa el següent:
“Un caso más de niño prodigio sucumbiendo a la maraña del delirio de la fama. Fiestas. Dinero. Poder. Marihuana. Barbitúricos. La lista del despilfarro canalla tiene nombres como...”
Si senyor. Si un nen té festes tothom sap que acabarà pitjor que la mare de Bamby. Que el “despilfarro canalla” és un fet intrínsecament lligat als nens prodigis, que la gent jove i adulta no fa!
I res d'alcohol, clar... serà perqué està prohibida la venda a menors?
Però el que m’agrada més és aquesta construcció sibilina en la qual deixen anar, al costa del poder, la marihuana i... els barbitúrics! Oi tant! Tothom sap que un cop estàs enganxat a la marihuana, el següent escalafó en la cadena psicotròpica són els barbitúrics! Hashis? Cocaïna? Amfetamines? Heroïna? Res home res, un parell o tres de prozacs, tres o quatre valiums, una aspirina, ho passem pel túrmix amb coca-cola (que són nens, res d'alcohol), i a jugar a les muntanyes russes!

Gandhi

Anava un dia pel carrer, tot cofoi i content vés a saber per que, quan de sobte, un dubte existencial em va frapar i abraonar. El dubte venia en forma de titular en un d’aquests diaris gratuïts que s’han posat de moda, el “Què!”. Normalment parlaria del gran nivell que aquesta publicació té, però com que no crec que pogués passar de la línia i mitja, prefereixo centrar-me en el titular: “Necesitamos jefes estilo Gandhi”.
A veure. Anem a pams.
Primer de tot, amb aquest títol primer vaig pensar que el diari havia decidit transmutar-se en competència dels classificats de La Vanguardia , però no, es referien a que ara les empreses busquen aquest tipus de caps. I la veritat, no crec pas que sigui una bona idea. I menys en països de cultura mediterrània – llatina com el nostre. Si ara ja a la mínima el personal intenta fotre-li a l’empresa, us imagineu si tinguéssim a un tipus petitó, escanyolit, descalç i amb toga al despatx del davant?
A part, les empreses es volen suïcidar? Un cap estil Gandhi? Per?
Per que ens entenguem, si tenim un Gandhi per cap, que passarà quan l’empresa vulgui que fem més hores, o que anem una nit a acabar un projecte que resulta que s’ha d’entregar l’endemà, o que no paga les dietes, o que quan fas una sugerència la refusa i desprès en reunió davant de tots els empleats la diuen com a gran idea (seva, es clar)?
Si tenim un Gandhi per cap, farà que deixem de feinejar, que ens asseiem a terra, ens traiem les sabates, i ens neguem a moure’ns fins que la desraó del moment sigui ajusticiada?
Per que si és així, ja m’agradarà veure com els sindicats es mouran per fer manifestacions “en nom dels treballadors”, ja que si només un “gandhiboss” és capaç de fer això, als sindicats que ens defensen (jej) se’ls hi ha acabat el xocolata del moro, per que està clar que qualsevol laboriós treballador preferirà un calvet amb ulleres simpàtic que no deixa de dir frases ingenioses abans que el representat del sindicat que només vol ser-ho per escaquejar-se del treball gràcies a les conegudes “reunions a la seu”.
Però a part de tot això, recordem la figura del simpàtic vellet. Tothom recorda que estava en contra de la violència, que només volia la pau, que creia en la paraula enlloc de utilitzar la virulència indiscriminadament...
Analitzem aquests records:
Estava en contra de la violència. Si a fer que centenars de persones es plantin en una esplanada i que els matin (el simpàtic vellet sabia que els anglesos farien això) amb metralladores com si fossin vedelletes en un escorxador, tot per crear un clímax polític adient i així partir amb una posició de força en la següent cimera amb el govern britànic és estar en contra de la violència, sort que no ens va sortir fred i calculador.
Només volia la pau. El que volia l’home pacífic (tant pacífic que estava en contra dels nacionalistes hindús que volien aparcar els seus problemes per lluitar contra els alemanys a la segona guerra mundial, digues-li llest) era que l’imperi britànic escampés, i el seu mode de lluitar contra els anglesos i el seu exèrcit va ser l’esmentada anteriorment. Crear conflictes per tal de generar una corrent favorable en els països europeus, i fins i tot, en certs ambients en la pròpia Gran Bretanya.
Creia en la paraula enlloc de utilitzar la violència indiscriminadament. Aclarim això: enviar 400 persones per que els converteixin en formatge gruyere ÉS violència discriminada, freda, calculada.

I el més greu de tot: Mahatma Gandhi estava en contra del alcohol.

Comments

Posted by KARKASSA
on 5 July, 2005, 9:15 am
Per fi. Si senyor Hopshops. En Gandhi (diminutiu vexatori de Gandalf), era un dels personatges més perillosos que ha parit dona in the world.
Sona béstia, ho sé. Però les atrocitats a les que va sotmetre en Gandhi al poble de la india, no es poden ni comparar amb algunes animalades perpetrades per en Felix Rodriguez de la Fuente A.H. (Abans de l'Helicopter).
Sincerament senyor, ja era hora, que un rapsoda de la informació com vosté, cantés la canya. N'estic tip de que em venguin personatges com el Dalai Lama (hi tinc una creuada personal en contra) en Gandhi o la majoria dels premis Nobel de la pau (repassin mentalment la llista si els plau).
En tot càs senyor Hopshops, el felicito. Fa anys que ens coneixem i només vosté podia ser capaç d'afrontar aquesta denuncia necessària que tots reclamem des de fa tants anys.
Felicitats.

Musiquillas a mi

Bueno, y como lo prometido es deuda, aquí os paso una de las letras del magnifico grupo del que hablaba ayer...
Sin rencores, no es nada personal.

Título: te peto el cacas
Música: versión de the final countdown de europe

vamos todooos

ven conmigo nena
vamos a privar
te invito a una noche
de sexo y de hash

tu amiga se puede ir largando
te he elegido a tiii

(coros): te ha elegido a tiii

me molas mas chati
que los jelouiiiin
te voy a petar el cacaaaas

(coros): si lo diceee
(coros): es porque es verdaaa
(coros): porque charliii
(coros): peta cacas sin cesaaar

(coros): con ternura
(coros): pero sin piedad
(coros): con su miembroo
(coros): te rebentara el ojaaaaal

así me lo monto tía
yo para ligar
les cuento mis penas
y las doy por detrás

cuando se lo cuente a mi peñaa
van a alucinaaaaar

(coros): vamos a alucinaaaaar

por algo me llaman
el supositorio del metaaaal
porque les peto el cacaaaas

(coros): a todas las nenas
(coros): les peta el cacaas
(coros):a todas las nenaaaas

aai les peto el cacaaa

ai triquitaun
nainonainonaaaa

vamos maestro
ese solo!

(hablado): hey colegas
(hablado): me llamaran sexista
(hablado): por decir lo q pienso
(hablado): pero me la suda
(hablado): las estrellas del rock
(hablado): somos así
(hablado): bajamos bragas con un chasquear de dedos
(hablado): y como dicen los poison, tronco
(hablado): al que nos llamen maricones
(hablado): le partimos la cara
(hablado): y nos follamos a su hermana

(hablado): ¿que pasa?



Creo que no hacen falta más comentarios.


Comments

Posted by Tango
on 4 July, 2005, 6:30 pm
Hola!!
Tengo este Cd! Musicalmente me gustan, de la voz mejor no hablar ya que es puro teatro...pero estar en un directo de esta gente tiene que ser una inyección de Vitaminas y muchas risas...
Pues si, te voy a poner una canción, posiblemente la que mas me guste de ellos:

BARCO DE COLEGAS

Navegando por un mar
me encontré con un barco de colegas,
machacaban sus guitarras en cubierta
y tocaban heavy metal.

Con la ayuda del guitarra,
el bateras y el bajista,
compusimos un himno
pa alegrar la vida a nuestros colegas. ]
Compusimos un himno
pa alegrar a los colegas,
en el mar de la caña,
con el viento en las velaaaaaaaaaas.

Un mal día de tormenta, ]
el bateras, que estaba de vigía en la torreta, ]
trajo malas noticias:
se veía un barco de pijos a babor.

Dispusimos los cañones ]
que disparaban solos de los Judas, ]
pero los pijos nos vencieron
porque tienen la radioformula y el sistema. ]

Perdimos la batalla,
sangramos por las tochas,
y allí seguiremos metiendo caaaaaañaaaaaaa. ]


Mientras al barco de colegas
se lo tragan las olas,
cantamos 'a capella' una canción de Manowaaaaaaaaaaar.


Posted by KARKASSA
on 5 July, 2005, 4:41 pm
Senyor Tango, per favor!, per la mort de Dèu! diu "... yo tengo este CD ..." , no foti!
És que pensa que els ilustres Gigatrón tenen algun otro CD?
Desenganyem-nos, no el tenen. I no el tenen perqué no els cal. Són el que anomenem en termes científics, els putus amos. Un grup de genis d'aquesta talla mundial, músics, rapsodes, poetes, dèus al cap i a la fi, no ho veu senyor Tango?, no ho entén? vosté i jo no som ni serem res, tret és clar, de gent catalana sota la capa del cel i bla, bla, bla. Ja m'entén.
Senyor Tango, vosté i jo, som unes rates, al costat d'aquests monstres, li ho dic jo, que de rates hi entenc molt.
Senyor Hopshops, el felicito, no podia haver triat millor cançó que "Te peto el cacas", vosté sempre serà un home d'una elegància exemplar. Un cop més el felicito. Les seves aportacions a la gran xarxa, no seràn mai ben ponderades. Però no pateixi, jo mateix i uns quants sobornats, el difamarem per sempre, elevant el seu nom, a la categoria que es mereix.
Recordi que d'aquí un temps no ha de sortir de casa sense una màscara. Per si de càs.


Posted by HopsHops
on 5 July, 2005, 11:02 pm
Doncs no vull trencar esquemes, sr. Karkassa, pero Gygatron té preparat un nou Cd per després de l'estiu, si els deus deixen de beure cervesa en cranis humans i es miren el valhalla, es clar.
Sobre el tema dels sobornats, francament, no esperava menys de vosté, com veig, no em defrauda ni quan està en les últimes, això es charme...

gygatron

Pues si, uno de los grupos jebis mas brutales de la historia, son casi idolos (jej, cualquiera pone un poster suyo en la pared...), pero la verdad, a mi me daria miedo verlos asi, cara a cara... Tengo pensado hacer un monografico sobre ellos, pero para que vayas calentando motores, aqui os dejo una pequeña entrada sobre lo que es el jebi...
Iros mentalizando, dentro de 4 dias me pedireis las canciones, lo se.

Imaginaos una situación:
"En la torre más alta del castillo está prisionera una princesa - y
claro, como está solita, necesita amor - solamente que el castillo está
protegido por un dragón asesino"

Y ahora, sabreis lo que pasaria según quien la fuera a rescatar:


METAL MELÓDICO:
El tipo llega al castillo en un mítico caballo blanco alado, escapa del
dragón, salva a la princesa, surcan los cielos durante un momento,
descienden a los prados y hacen dulcemente el amor.

TRUE METAL:
El tipo llega al castillo, mata al dragón en una cruenta batalla y llega
cubierto de sangre a los aposentos de la princesa, donde consuman el amor.

THRASH METAL:
El tipo llega al castillo, mata al dragón salvajemente, y sin parar de
mover la cabeza arriba y abajo con ritmo frenético, llega donde la
princesa, se la tira y se va.

HEAVY METAL:
El tipo llega al castillo en una Harley Davidson, mata al dragón,
rescata la princesa, se la lleva al bar, se ponen pedo y terminan
teniendo sexo en el baño.

FOLK METAL:
El tipo llega con un tío tocando el acordeón, otro tocando la flauta y
otro el violín y otros instrumentos típicos, hacen que el dragón se
duerma y después de mucho danzar y beber se van... sin la princesa.

METAL VIKINGO:
El tipo llega en un barco, mata al dragón con su hacha, lo ensarta en un
palo, lo asa y se lo come. Después viola a la princesa, saquea el
castillo y le prende fuego antes de irse.

DEATH METAL:
El tipo llega al castillo como siempre, desafía al dragón a ver quien
tiene la voz más ronca, gana al dragón y después lo mata, se tira a la
princesa, la mata y se lleva su cabeza en una pica.

BLACK METAL:
El tipo llega al castillo pero de noche, junto con la niebla, mata al
dragón, sodomiza a la princesa, le corta las venas con un cuchillo y se
bebe su sangre en un ritual satánico hasta que muere, resucitando
después como vampiresa.

GORE METAL:
El tipo llega al castillo, mata al dragón y le quita los huesos, sube a
la torre, se tira a la princesa y después la mata, se la tira otra vez,
quema el cuerpo y se la vuelve a tirar.

DOOM METAL:
El tipo llega al castillo pa variar, ve lo grandote que es, se deprime y
se suicida. Después el dragón se come el cadáver y después, como todavía
le rugen las tripas, se come a la princesa.


METAL CRISTIANO:
El tipo llega al castillo, exorciza al dragón, convierte a la princesa
en santa y después reconstruye el castillo para hacer una iglesia.

NU METAL:
El tipo llega al castillo diciendo que es la hostia y alardeando de que
puede con el dragón; se equivoca y el dragón lo machaca. Escapa
corriendo y se topa con la princesa a la que relata su triste infancia,
la princesa lo abofetea y se va a buscar al tío Heavy Metal. El tipo Nu
Metal se toma un prozak y lanza un album "Greatest Hits".

ROCK’N’ROLL CLÁSICO:
El tipazo llega en una moto fumando yerbaloca, le ofrece un poco de mota
al dragón y se convierte en su amigo rápidamente. Después se va a
acampar al jardín con la princesa, y después de mucho sexo, drogas y
rock’n’roll, le da una sobredosis de LSD y se ahoga en su propio vómito.

PUNK:
Llega y revienta al dragón a pedradas, pinta una "A" del símbolo de
anarkia en la pared del castillo, después le hace una cresta a la
princesa y abre un tatoo shop en el sótano del castillo.

PROGRESSIVE METAL:
Llega al castillo y toca un solo de 26 minutos digno de un virtuoso. El
dragón se aburre y se suicida; el tipo va con la princesa y le toca otro
solo, explorando todas las técnicas tonales aprendidas en el
conservatorio el año pasado, la princesa se aburre, lo deja y va a
buscar al tío Heavy Metal.

HARD ROCK:
El muy cabrón llega en un convertible rojo con dos modelos rubias, eso
sí, bebiendo su Jack Daniel's. Mata al dragón a cuchilladas, sube a la
princesa al convertible y luego van y hacen una orgía con las rubias.

GLAM ROCK:
El tipo llega al castillo, el dragón lo ve lleno de maquillaje y lo
confunde con un payaso, así que lo deja pasar; llega al cuarto de la
princesa y le roba el fijador de pelo y el colorete. Después de eso,
pinta el castillo de rosa y le riza el pelo a la princesa al más puro
estilo los 80.

GRUNGE:
El tipo llega, mata al dragón, después dice que haber matado al dragón
apesta, llega donde la princesa, pero ésta no quiere nada con él porque
no se ha bañado en una semana, al tipo parece no importarle, se inyecta
heroína y después se desmaya un rato.

Fumar provoca

Fumar durante el embarazo perjudica la salud de su hijo.
Fumar puede matar.
Fumar provoca cáncer mortal de pulmón.
Fumar perjudica gravemente su salud y la de los que están a su alrededor.

Això, per si algun lector (n’hi han? ) viu en alguna altre galàxia o univers paral·lel, és el que s’ha posat de moda en els àmbits de tabacalera (per entendre’ns, l’estat espanyol), i ho posen en els paquets de tabac, per amor a l’altruisme i a la salut de tots nosaltres...

Com d’aquestes frases, un munt més, però vaja, em sembla que l’idea ja la tenim captada: fumar es dolent, i fins i tot, qui fuma (àlias fumador) és dolent, però molt...
Pensem una mica: si, la gran majoria de gent que fuma sap que no es bo per la seva salut. Ho sap. I ara encara més. El problema del fumador és que no sap que beure una ampolla de whisky, vodka, ginebra, vi, tequila, pacharan, cervesa (1 litre), i d’altres begudes alcohòliques també és dolent per la salut. Però com que el fumador és idiota (d’aquí a que li recordin contínuament que el que fa es dolent), no ho sap per que en cap ampolla de contingut alcohòlic hi ha cap cartellet que posi:

Beber durante el embarazo perjudica la salud de su hijo.
Beber puede matar. (I si condueixes, fins i tot pots fer caramboles amb famílies senceres que tornen de sopar).
Beber provoca cirrosis mortal del hígado.
Beber perjudica gravemente su salud y la de los que están a su alrededor.

I com que no ho sap, el fumador segueix fumant, bevent i fins i tot, conduint, que és l’altre gran problema de la societat, però els fumadors no ho saben, per que en els cotxes ni en els seus anuncis posa res de:

Conducir puede matar. (De fet, quants accidents múltiples amb 4, 5 o 6 morts heu vist per culpa de que una persona fumi una cigarreta).
Conducir provoca traumatismo total en el cuerpo.
Conducir un coche con sistema de alimentación basado en combustible sólido fósil (petróleo) provoca cáncer mortal de pulmón en la salud de los que están a su alrededor.

Però clar, si l’estat no fa tot això ja sabem quina és la raó: Si haguessin de marcar en etiquetes tot el que pot ser perillós, nociu, o simplement dolent per la salut de les persones, adivineu quants arbres s’haurien de talar?
I clar, no és qüestió de talar tota la península fins que els monegros semblessin una selva tropical...

Perquè
Talar todos los arboles mata.

Amen.

Comments
Posted by KARKASSA
on 7 July, 2005, 12:57 pm
Ara ho ha dit!!!
Si senyor!, nosaltres ja fa temps que reclamem que tot s'etiqueti. Però s'etiqueta? no s'etiqueta.
No fa massa, vaig anar jo mateix a l'ajuntament, i em vaig plantar a la porta. En veure al mosso de otrn, li vaig estendre el meu braç i sense por li vaig cridar a cau d'orella "Faci el favor d'etiquetar-me!"
L'home es va quedar glaçat, i jo també, quan va treure la porra i em va dir "Ara mateix!, però deixi que primer l'hauré de segellar"
Jo ja vaig veure que anava amb mala fe. Tots els mossos són així, tenen mala fe, per això no van a misa.
Només voldria afegir-me a la campanya per a l'etiquetatge general de tot i de tothom. I vàries vegades.
En quant a fumar, provi la ceva picada, és terrible.

Verbeneros

El otro día estaba yo de verbena, con los amigos, cuando me pasó un hecho digamos que raro (por catalogarlo de alguna forma).

Me explico:

Cuando llegué, me encontré con los amigos sentados en una mesa (eran eso de las nueve) y se estaban preparando para cenar (bueno, aún no tenían la comida en la mesa, pero esa era su intención). Así que entre para el bar a pedir una cervecita y un bocadillo, y cuando salí, me fui para la mesa que había al lado de la nuestra con la intención de coger una silla...
Eran 2, un chico y una chica, y sin contar sus sillas, tenían una silla vacía y otra con un bolso y no se que más. En eso que llego y les pregunto si alguna de las sillas está libre y me preguntan:

- ¿Para que la quieres?
Claro, yo al principio miré si había cámara oculta o si era victima de una broma de mis amigos, pero no... La chica (que es la que me había contestado, tenia una cara que no se si describirla como de mezcla entre heidi fumada y búho ibérico, o como de hippy que no sabe que los años 70 han pasado a la historia) me miraba con esos ojitos de ida mientras el tío me miraba raro. Total, que les respondí:
- Básicamente, para sentarme, claro.
Después de hacer esta declaración tan escandalosa (la chica abrió los ojos como si hubiera dicho que la quería para hacer smuff movies con menores de edad pero muy muy menores), me quedé ahí, quieto, plantado... y ellos también (bueno, ellos sentados, pero mentalmente más plantados que un pino). Así pasaron unos segundos en los cuales no sabia si sacar a relucir mi famoso sarcasmo con abundantes dosis de cinismo o esperar... Como tenia una cerveza en una mano (el bocadillo de jamón lo estaban haciendo), decidí beber y esperar acontecimientos... Total, que al final el chico despierta y me dice que si, que coja una, y cuando voy a coger la silla que no tiene nada, que está vacía, me salta con un “No no no” y se levanta, coge el bolso y la chaqueta (solo con pensar que con esta calda van con chaqueta explica mucho sobre ellos), y me dice:
- Coge esta silla.

Yo ya me los miré con cara rara, ella me miraba mal, y él estaba ocupado con un bolso y la chaqueta... Cuando empezaba a pensar que un cuchillo jamonero en sus cuellos tampoco sería un adorno excesivo, uno de mis amigos me llamó, con lo que decidí pasar de todo (todo: de echo es al contrario, solo eran 2 energúmenos), coger la silla, sentarme con mis colegas y disfrutar de una bendita cerveza fresca...

Y con esto que quiero decir?
Que está bien que la gente vaya a la suya, que la cosa ya esta suficientemente jodida para que vayamos molestando al personal por la vida, que se tiene que ser más “pasotilla”... si, pero por favor, con clase que tampoco cuesta mucho, eh?

P.S. Después vi al energumeno greñudo (si si, encima iba con pelos a lo heavy) todo solito delante del grupo xusquero que tocaba (no pregunteis estilos, con la excusa del mestizaje, cualquiera se atreve a rallar al personal con una base de musica cubana), moviendose como si estuviera tocando él la guitarra... cuando el solo que se oía era de trompeta... sin comentarios.

Comments
Posted by DarkBow
on 29 June, 2005, 10:30 pm
No estas oxidado ^_^ me alegro de tenerte en este baúl de penas

Posted by Karkassa
on 5 July, 2005, 9:40 am
Si, l'entenc perfectament. Costa tant ser una mica més coherents?
Senyors!, els hi ho prego (abans no sigui massa tart i els hi ho hagi d'exigir). No fumin. I sobretot, no fumin filets de plàtan, encara que el seu veí epiléptic els hi hagi dit que si els asseques i els fumes en lluna plena, agafes unes tonyes de por.
Mirin, quan un conrea aquesta fam d'experiéncies místiques, acava tenint un ànsia horrible de surar per la consciéncia. De navegar (diguem-ho així) per sobre de la realitat i perdre's en un mar de pensaments i d'imatges de colors que ens fascinin, ah! quins temps!
Però per això, i coincideixo totalment amb el senyor Hopshops, cal "Charme" o estil si ho prefereixen.
Als peluts, si els plau senyors peluts, hi ha xampú anticaspa (els juro que funciona, ho sé) no cal rapar-se com si fossim fills d'hospici, per tal d'evitar els paràsits (els paràsits, i els hi ho dic jo, no s'eviten fàcilment, n'hi ha masses).
A les mosses, prou! nenes!, trieu amb més cura la vostra parella. A vegades fa engunia de mirar. Nenes boniques, fins i tot podria assegurar que maques, acompanyades d'orangutans, que senyor Hopshops, em temo que si es tallen el cabell sigui pitjor. Jo crec que a casa els van exigir que se'l deixessin llarg per a evitar ensurts de bon matí. Amb les grenyes a la cara tot passa millor.
Que els passa a aquestes nenes? ja han llençat la tovallola? no aspiren a res millor?
Senyor Hopshops, la propera vegada, sense dir ni ase ni béstia, cop de pedra al cap de l'orangutan, patada a la Heidi-rastafari i després de buidar carteres i moneders, enduguis les quatre cadires.
Amb "Charme" amb estil.


Posted by HopsHops
on 5 July, 2005, 10:57 pm
Estimat sr. Karkassa
No sap quina joia més profunda m'ha inundat al veure com una persona com vós es llegeix els meus humils blogs, la veritat, després d'això ja no crec que pugui demanar res més en aquesta vida, a part de diners, salut, dones, sexe (amb les dones anteriorment esmentades), mes diners, i que la conexio a internet no peti.
Espero poder veure per replicar més comentaris de la seva preuada persona.