El Raconet del Poca-Solta (II)
Bé, sé que fa temps que no escric res, per això mateix, al rebre un email d’un admirador (bé, seria més correcte dir: al llegir els emails dels admiradors, m’he trobat un de frapant), he decidit tornar a la càrrega, tornar a escriure fins que els dits rebentin de tant picar les tecles, o fins que em cansi, el que passi abans...
L’email en qüestió, on se’m demana ajuda de forma desesperada, és el següent:
“Estimat poca-solta:
Des de fa anys que segueixo els teus comentaris, tant a la radio, com a la televisió (els teus comentaris a la CNN el 11 de setembre van ser senzillament sublims), com als diaris... I quan vaig sentir en una de les tertúlies de la COPE que també tenies bblog, m’hi vaig tirar de cap.
Et dic això perquè sàpigues que no soc un admirador teu de fa 4 dies, jo sempre els hi he dit als meus pares que de gran vull ser com tu, i ells sempre han respost a les meves aspiracions amb un somriure als llavis, una planxa de vapor (encesa), unes alicates, una caixa de xinxetes i un caramel de menta.
Bé, la qüestió no és el meu passat i la meva vida familiar, si no una altre cosa: tinc un problema.
El problema concretament és que no sé que fer en la vida, vaig intentar ser com tu, però no tinc aquesta presència d’ànim tan necessària per poder mantenir els 5 sentits sempre alerta, ni llegir cada dia tots els diaris, ni estar en 4 tertúlies pel matí... Ni tinc el teu estil, es clar.
Així que, un cop el meu somni de que algun dia la gent em senyali i digui: “aquest és el digne successor del poca-solta” s’ha esvaït, m’he trobat que no tinc aspiracions, ni estudis (bé, si que en tinc, però mínims), estic buit, i em sento pitjor...
Ajuda’m, poca-solta.
Firmat: Ex-hereu”
Estimat ex-hereu:
M’honra que m’hagis seguit, a mi i als meus comentaris des de fa tant de temps, particularment em sobta que sàpigues sobre els meus comentaris a la CNN el 11 de setembre, ja que quan em vaig posar el turbant i vaig començar a cridar “¡ra ra ra, bin laden ganará!”, entre els 4 goril·les vestits de negre (pinganillo a l’orella inclòs) que se’m van tirar a sobre, els “fuck you” que em cridava l’entrevistador, i que van tallar la connexió, pensava que només jo sabia que s’havia arribat a transmetre quelcom d’interessant aquell dia... Sobre lo de la COPE, no m’estranya gens que el Losantos em menti, m’odia de forma irracional des de que vaig tirar 250 litres de DDT gasificats al Valle de los Caídos el 20 de novembre de fa 3 anys, i sempre que es refereix a mi, jo li responc mossegant-li un ull.
Referent als teus pares, sense comentaris, com a molt, crec que podries fer com el trapella_dolentot com a resposta als seus actes incívics, així que ja pots anar a buscar a la teva àvia paterna...
I ara anem al problema en qüestió. Ser com jo no costa tant, només necessites tenir clares certes premisses, alhora que has de fer-te una llista d’objectius, els quals, un cop els vagis assolint, t’aniràs convertint en un ésser malaltís com jo.
Com que et veig perdut, aquí et marco unes idees que et podrien anar bé per anar començant (recorda, són idees, pots partir d’aquí, però ser com jo és una cosa personal, com el vestir, o com tenir un personatge d’un joc de rol o un hyndai coupe, la base és la mateixa, però desprès tu el modifiques):
- Ser valent.
- No tenir vergonya.
- Tenir classe.
- Tenir un ex-company o conegut del barri.
- Cultivar la ment.
- Casc.
- Intentar augmentar el teu enginy.
- Guants.
- Imaginació, molta imaginació.
- Bufanda.
- Abric llarg (preferentment estil esportiu, amb components que parin el vent).
- Moto (un ciclomotor seria el més adient).
- I per finalitzar, una llista d’altres objectius a la vida per si no aconsegueixes ser com jo.
Un cop tenim aquesta base, anem a explicar una mica cada punt, ja que potser a tu no et motiva o creus que pot ser millor una altre forma de fer o desfer.
Ser valent. Ser valent implica no tenir por de dir la teva, ni de fer el que s’ha de fer, encara que sàpigues que el 99.9% de la població del món mundial estic en franca contrària.
Nota: Si, a vegades passa que la resta de gent creu que no hi toques o que t’estàs equivocant, però recorda que això li han dit a Galileu, Einstein, Florentino Perez, jo mateix...
No tenir vergonya. Aquest punt està clar, no crec que faci falta molta explicació. Com a molt, un exemple: vas pel carrer, rellisques amb una clapa de gel o una pell de plàtan (que sigui o no de Canàries és optatiu) i caus. La gent del voltant, si has fet una caiguda com deu mana, riurà o es quedarà mirant sense saber el que fer. Tu des de el terra, sense posar-te vermell ni res has de dir amb veu ferma i aixecant el cap amb orgull: Ha estat bé? Doncs que consti que el pròxim cop cobraré!
Tenir classe. Sempre amb classe, mai portar mitjons blancs, ni de colors estridents, combinar les sabates amb un accessori (considerant que ets home, crec que seria millor combinar-les amb el cinturó, ja que si les combines amb el bolso l’efecte pot ser curiós, però no el definiríem justament com a tenir classe).
Tenir un ex-company o conegut del barri. Aquí bàsicament al que em refereixo és a que ha de ser un personatge pinxo, “coleguita”, al qual puguis trucar en moments de depressió, tristesa, mal moment físic o moral... Un cop trucat, podràs anar-li a buscar les pastilles, el hashis (la maria surt més a compte cultivar-la), la cocaïna, etc. També pot ser que no sigui del barri, però pensa que aleshores tardaràs més a tenir els estris necessaris per tenir un altre cop al 100% els 5 sentits alertes.
Nota: Si cultives molt aquest punt, segurament se’t desenvoluparan altres sentits desconeguts per tu fins aquell moment...
Cultivar la ment. Per això, el necessari és llegir molt i veure la televisió per poder estar al dia del que passa. Per poder tenir de 3 a 4 diaris cada dia, em remeto al punt 1, ser valent. Per que l’opció comprar-los cada dia no és vàlida, surt massa cara. Roba’ls als quioscs, sense contemplacions, saps que és una de les coses mal vistes per la societat que s’han de fer. Amb el televisor, roba’n un d’un magatzem i empalma el cable d’antena del veí, no falla mai.
Intentar augmentar el teu enginy. Per això, has d’estar sempre atent, sempre a punt de treure-li la punta a tot. També ajudarà molt la qualitat del material que et passi el ex-company de classe o conegut del barri, és clar.
Imaginació. Mai et tanquis en banda, quan t’expliquin quelcom, visualitza-ho, imagina-ho fins l’últim detall. Són els detalls els que fan que els fets increïbles passin a ser creïbles. També farà que quan t’entrevistin a la CNN pels atemptats, t’imaginis la imatge de vestir-te amb un turbant, etc.
El casc, els guants, la bufanda i l’abric llarg són, evidentment, per anar en moto, però compte!! Vigila sempre que no et pari mai cap membre dels cossos de seguretat vial, no els hi agrada molt que no portis ni carnet ni assegurança. Pensa que sempre és millor una bona fugida fent eslalom entre els cotxes, és entretingut i aguditza els sentits (si és en hora punta, millor que millor). Una altre recomanació: els guants, la bufanda i l’abric utilitza’ls a l’hivern, que has de ser dur, però no imbècil. A l’estiu, guarda-ho al armari.
La moto i els seus accessoris és obvi pel que ho necessites. Si vols poder arribar a les 4 tertúlies que tens pel matí amb marges de 14min, has de poder passar entre dos autobusos a 80km/h. (evidentment, que la moto passi primer per les mans d’algun conegut del conegut del barri, ajuda molt que passi dels 60km/h.) sense contemplacions, pensa que els conductors d’autobusos es fan els milhomes, però al moment de la veritat, s’ho fan a sobre, comprovat.
Nota: Els primers mesos no ho tindran clar i et costarà fe’ls-hi veure, però tu tranquil, pensa que quan estàs a l’hospital ingressat per factura doble el menjar i el dormir et sortiran de franc. Després, pensa que entre ells fan corre la veu, i arribarà el dia que tal i com et vegin, s’apartaran.
I ara la llista d’altres objectius que pots fer si no aconsegueixes a ser com jo:
- Fes-te capellà per sodomitzar sense compassió escolanets (si són del sexe masculí, millor que millor, implica homosexualitat forçada), feligresos i similars. Nota: Sempre s’han d’escollir objectius dèbils, ja siguin menors d’edat o de la tercera edat, no cal jugar-s’hi el físic, saps?
- Fes-te camioner per segrestar, sodomitzar (opcional), desbudellar i esquarterar autoestopistes, gent que hagi tingut averies mecàniques, etc. Nota: Per fer això, pensa que el millor material està a les carreteres de l’Amèrica (del Nord, àlies USA), preferentment zones estil Kansas, Oklahoma i similars. A més, li estaràs traient vots al Bush.
- Fes-te polític per molestar, omplir-te la butxaca, tallar drets civils i humans perquè si...
Nota: Si et dediques a això, marca’t com a models a seguir polítics amb bigoti, històricament són els millors, comprovat.
- Si res de tot això et funciona, o pel contrari, ho trobes avorrit, banal, sonso... fes-te bomber.
