Gandhi (II)

Repetim: Mahatma Gandhi serà el ídol de la pau, la justícia... Serà el segon jesucrist de l'era moderna (em pregunto qui serà el primer), i tot el que la gent vulgui.
Pero Gandhi no era tonto. Gandhi va estudiar a Anglaterra, es va treure el títol d'advocat a Anglaterra, sabía com pensava i actuava l'imperi Britànic... I fer que milers de persones es plantin en un descampat per fer un acte de desobediència civil, sabent com sabia que els oficials anglesos obririen foc i convertirien a molts (de fet, a 400) en formatge gruyere, és un acte de violència. Que la violència no la va practicar ell? Bin Laden tampoc s'ho mogut mai i no diríem que es una persona pacífica, per no parlar del Bush.
Per cert, el tipus de matrimoni que va aconseguir que fos acceptat no va ser el de matrimonis entre hindús... El govern britànic no estava en contra del matrimoni entre hindús, de fet, era la pròpia societat hindú que estava en contra dels casaments... entre diferents castes de hindús. Gran part de la seva guerra va ser contra la seva pròpia gent (només cal mirar qui el va matar, era un fanàtic religiós hindú), ja que, cal recordar que la societat hindú és una societat classista (diria que si dic “intocables” tothom sap del que parlem).
També cal recordar que on vivia el sr. Gandhi, sancta sanctorum dels desvalguts, estava prohibit vestir de forma occidental, o menjar qualsevol aliment de forma occidental?
Val, Gandhi va aconseguir la llibertat del seu poble sense una revolució violenta massiva, però fer que la gent s’autoimmolés en el seu nom, ja sigui posant-se davant de una metralladora Vikers, ja sigui presentant-se voluntaris perquè els detinguin, ja sigui anar a judici sense defensa (comentem de pas quants anys Gandhi va tenir obert un buffet d’advocats a SudAfrica?), ja sigui el que sigui, això és violència, si us plau, no siguem tancats de mires i pensem que la violència és només possible fisícament... Per desgràcia, de violència, n’hi ha de molts tipus.
I per acabar... Gandhi si era religiós: ell pertanyia a la secta dels pranamis, que barregen hinduisme i el coràn. També tenia influències dels jains i del cristianisme (dels anys passats a Anglaterra). Va llegir a Tolstoi, John Ruskin (del qual va treure les idees anti-capitalistes)...
Que Gandhi era un geni? Si. Però per ser geni, s’ha de ser primer humà. I els humans no som sants. Ni àngels.

Nota: Això és un bblog, jo escric el que em sembla, per fer riure, plorar o el que sigui. Qualsevol persona que llegeixi qualsevol dels logs dels quals he fet post, podrà captar quin és el meu tipus d’humor.
És el primer i últim cop que faig un post d’aquest tipus, no penso tornar a “defensar” el que he dit abans en clau d’humor. Que el meu humor pot ser considerat cínic, burleta, sarcastic (només calia veure la meva ultima frase sobre Gandhi per veure que era humor)... potser si, però és el meu estil, i qui ho vulgui entendre, val, qui no, ho sento. Em sembla que som tots prou grandets i lliures (si més no, fins que arribi Bush a salvar-nos), per poder parlar del que vulguem, en serio o en broma, ja sigui Gandhi, les mongetes amb botifarra, la Rússia zarista o l’invent del tetabrick...
Bon cap de setmana, i la setmana que ve, espero que ens retrobem aqui, tot incordiant i molestant al personal dient bajanades...
Que si el nom del meu apartat es diu així, no és pas per casualitat...

P.S. Un blog que comença parlant del perquè es diu així el "20 minutos", i acaba dient que el pitjor del Gandhi es que no li agrada l'alcholol, em sembla que tot està dit.

Comments

Posted by KARKASSA
on 5 July, 2005, 4:29 pm
No pot ser. M'he perdut alguna cosa?
Senyor Hopshops, vosté afirma que es tracta d'una réplica. Replica?
Això si que fuig de mi com un conillet esperitat en veure al violador de l'eixample (tita en ristre).
Als anys trenta, hi havia un petit café prop del port de l'Atmetlla de Mar, anomenat "El Café" (nom que va fer-li guanyar el segon premi a la originalitat en els jocs florals de l'any trenta cinc) no és cap caprici això de l'any (si es despisten un any més, no tenen temps de guanyar res, tret d'una bomba que el va fotre mig enlaire).
Bé, en aquest galdós localet, s'hi reunien pintors i poetes de les rodalies, Picotazzo, Mirimirimiró, Salvador Dallí, etc ...
Aquells ilustres artistes, dels que ara ja no se'n recorda ni Dèu, es dedicàven a la graciosa tasca (a part de la que hi deixaven el sou i la salut) de reproduir amb fidelitat i idolatria els grans clàssics de la història. És a dir, a còpiar.
Allò si que eren répliques senyor Hopshops, això seu, francament (generalissimament) no ho entenc.


Posted by HopsHops
on 5 July, 2005, 11:05 pm
La veritat, jo esperava veure com això fugia de vosté com un conill de felpa en flames, però veig que les seves actituds poc desitjables sempre han de sortir a la llum...
Respecta a lo de la replica, tranquil, no s'esveri, no s'ha perdut res, en un email personalitzat no en dubti que li ho explicaré tot fil per randa.

El Raconet del Poca-Solta

Degut a que alguns dels lectors d’aquest humil blog no heu parat d’enviar-me emails de forma massiva, amb dubtes existencials, problemes amorosos, ràbies contingudes, incògnites laborals...
Em veig obligat a respondre’n a alguns d’ells, ja que crec que és una forma d’agrair aquesta confiança immerescuda en mi, alhora que també serà una forma d’ajudar-vos.
Aquest espai es dirà "El raconet del poca-solta", en honor a cert diari que mai va veure la llum...

Per començar, li vull respondre a trapella_dolentot, el qual m’ha enviat un email curiós, el problema del mateix és que degut al seu contingut no es pot reproduir aquí, però espero que el trapella_dolentot entengui les meves respostes, sense donar a conèixer la naturalesa malaltissa de la seva missiva electrònica.

Estimat trapella_dolentot, gràcies per la consideració que em tens, consideració que crec excessiva fer-la patent durant 25 línies, però vaja, de tot hi ha en la vinya del senyor, no?

A part d’això, comentar-te sobre la qüestió que em preguntes que:

No, no crec que muntar-t’ho amb la teva àvia i un gos pequinès (per molt bufó que estigui amb el seu llacet) sigui una idea de bon gust.
I menys encara fer-ho en la convenció anual de l’Associació Amics de Jesús.
Sobretot, crec que el fet que els teus pares siguis fundadors de l’esmentada associació faria que encara li trobessin menys gràcia a la teva “sorpresa a l’hora dels postres”.
El que s’ha de reconèixer és que posar-te a cridar-li a ton pare mentre envesteixes a la teva àvia i sodomitzes el petit Fluflu (llacet inclòs): “tu te follas a mi madre, yo me follo la tuya!” és un acte de valentia.
Valentia estèril, perquè la pallissa a la qual et sotmetrà l’amic de Jesús número ú no te la treu (mai més ben dit) ni Déu.
Per això, no crec que ningú rigui (si jo hi fos present, tingues clar que a part de riure, aplaudiria, però crec que em veuria en una situació de minoria francament perillosa).
Però com que se’t veu tan convençut de realitzar la gesta, només et puc donar ànims, ja que si ho has de fer, fes-ho bé, res de mitges tintes. Fins al fons, i sobretot recorda que quan cridis, si pots tenir un micròfon a prop (fet que sembla un petit detall sense importància), millor que millor.
I un cop això, em sembla que només em resta passar-te la llista d’objectes que necessites per la teva “petita sorpreseta a l’hora dels postres”:

- Una àvia (si esta disposada, millor, i si és la teva paterna, l’efecte en ton pare serà digne de veure)
- Si no està disposada, també necessitaràs unes cordes, unes manilles, un mocador o piloteta amb gomes, i opcionalment, un fuet de 9 puntes.
- Un pequinès amb o sense llacet (encara que si el llacet es rosa o blau cel, seria un detall que li donaria a tot l'acte un efecte simpàtic, graciós).
- Vaselina.
- Moltes ganes de fer-ho bé.
- Una furgoneta per entrar estil A-Team amb l’àvia preparada i lligada en un plinton.
- Un cotxe molt (però molt) ràpid.
- Un vestit d’acer com els que fan servir els submarinistes que neden entre taurons.
- Patinets per poder arribar al cotxe més ràpidament (el vestit farà que les primeres trompades no les notis, però pesa molt).
- Una bíblia o una dotzena, quantes més millor (sobretot, quan arribi el teu progenitor amb la cara desencaixada i traient espuma per la boca, ensenya-li la bíblia i recita qualsevol oració que sàpigues, però que sigui cristiana).
- Venes.
- Mercromina.
- Guix (el metge d’urgències t’agrairà el fet que li portis el material).
- Un revòlver.
- Una bala.


I un últim consell, apreciat trapella_dolentot:
espera’t una mica a fer-ho, jo si fos tu, m’esperaria com a mínim a fer primer de ESO.

Hall Of Fame.

I ja posats a fer escarni de titulars (que com a molt, fan riure), parlem ara de “20 minutos”, publicació que rep el nom pel temps que tarden els seus redactors en sumar 2 + 2.

El titular diu així: “Delirios de la fama”, i parla dels nens prodigi que han estat víctimes de la fama. A saber: Drew Barrimore, Macaulay Culkin, Michael Jackson, Gary Coleman i (atenció atenció) Joselito. Vaja, una plantilla de galàctics que ja voldria Florentino Pérez (Joselito seria el pavón, es clar). Estudiem d’aprop alguns d’aquests prodigis...
De Gary Coleman diuen que es diu que va prendre hormones per no créixer i així poder continuar fent la sèrie. Això es periodisme! Comentar sense cap rubor que “diuen”. Res de fets contrastats, res de comprovacions, per fer literatura seria ja hi havia “El caso”, i així que li va anar!
A Macaulay Culkin (el repel·lent protagonista de “Solo en casa”), el van detenir per possessió de drogues, fet del que ell mateix s’ha declarat culpable. Atenció, l’han detingut en el 2004... clar, si encara era tot un nen.
Drew Barrimore (la nena de “E.T.”) ha estat des de aleshores un prodigi de alcoholisme, drogues, orgies... De fet, ha continuat a dalt de tot del cinema gràcies a “Los Angeles de Charlie” (gran clàssic cinematogràfic).
De Michael Jackson... que cal dir? A part de no esmentar que el seu pare li etzibava pallises avui si i demà també, que el torturava psicològicament (es veu que Van Gaal va aprendre del sr. Jackson tècniques per mentalitzar els seus jugadors) amb comentaris com: “Ets un maleït negre pigmeu” o “Tu no pots ser fill meu”, si, estem d’acord de que el que li passa a mr. White és degut a que de petit cantava amb la perruca dels Boney M.
Aleshores toca parlar de Joselito, al qual comparen amb Drew Barrimore... Realment, no m’agradaria estar en el lloc dels redactors d’aquest folletí, la pressió a la que deuen estar sotmesos deu ser immensa. Però l’apartat nacional no acaba aquí, no... parlen de que José Luis Fernández (el Pancho de Verano Azul) també va estar involucrat en afers de drogues, però que no ens preocupem, no... No per que el José Luis ja estigui bé, no... Res d’això, no ens hem de preocupar per que en Juanjo Artero (el Javi de Verano Azul) ara fa de policia a una sèrie! Això és periodisme seriós, sensat, formal...
Abans de continuar, no m’he n’he pogut estar, i he fet un minut de silenci per la neurona de J.R., nom del “periodista” que firma l’article.
I per acabar, parlem d’un fragment que m’encanta (més) que la resta del article (si no guanya el premi Pulitzer serà un escàndol) que resa el següent:
“Un caso más de niño prodigio sucumbiendo a la maraña del delirio de la fama. Fiestas. Dinero. Poder. Marihuana. Barbitúricos. La lista del despilfarro canalla tiene nombres como...”
Si senyor. Si un nen té festes tothom sap que acabarà pitjor que la mare de Bamby. Que el “despilfarro canalla” és un fet intrínsecament lligat als nens prodigis, que la gent jove i adulta no fa!
I res d'alcohol, clar... serà perqué està prohibida la venda a menors?
Però el que m’agrada més és aquesta construcció sibilina en la qual deixen anar, al costa del poder, la marihuana i... els barbitúrics! Oi tant! Tothom sap que un cop estàs enganxat a la marihuana, el següent escalafó en la cadena psicotròpica són els barbitúrics! Hashis? Cocaïna? Amfetamines? Heroïna? Res home res, un parell o tres de prozacs, tres o quatre valiums, una aspirina, ho passem pel túrmix amb coca-cola (que són nens, res d'alcohol), i a jugar a les muntanyes russes!

Gandhi

Anava un dia pel carrer, tot cofoi i content vés a saber per que, quan de sobte, un dubte existencial em va frapar i abraonar. El dubte venia en forma de titular en un d’aquests diaris gratuïts que s’han posat de moda, el “Què!”. Normalment parlaria del gran nivell que aquesta publicació té, però com que no crec que pogués passar de la línia i mitja, prefereixo centrar-me en el titular: “Necesitamos jefes estilo Gandhi”.
A veure. Anem a pams.
Primer de tot, amb aquest títol primer vaig pensar que el diari havia decidit transmutar-se en competència dels classificats de La Vanguardia , però no, es referien a que ara les empreses busquen aquest tipus de caps. I la veritat, no crec pas que sigui una bona idea. I menys en països de cultura mediterrània – llatina com el nostre. Si ara ja a la mínima el personal intenta fotre-li a l’empresa, us imagineu si tinguéssim a un tipus petitó, escanyolit, descalç i amb toga al despatx del davant?
A part, les empreses es volen suïcidar? Un cap estil Gandhi? Per?
Per que ens entenguem, si tenim un Gandhi per cap, que passarà quan l’empresa vulgui que fem més hores, o que anem una nit a acabar un projecte que resulta que s’ha d’entregar l’endemà, o que no paga les dietes, o que quan fas una sugerència la refusa i desprès en reunió davant de tots els empleats la diuen com a gran idea (seva, es clar)?
Si tenim un Gandhi per cap, farà que deixem de feinejar, que ens asseiem a terra, ens traiem les sabates, i ens neguem a moure’ns fins que la desraó del moment sigui ajusticiada?
Per que si és així, ja m’agradarà veure com els sindicats es mouran per fer manifestacions “en nom dels treballadors”, ja que si només un “gandhiboss” és capaç de fer això, als sindicats que ens defensen (jej) se’ls hi ha acabat el xocolata del moro, per que està clar que qualsevol laboriós treballador preferirà un calvet amb ulleres simpàtic que no deixa de dir frases ingenioses abans que el representat del sindicat que només vol ser-ho per escaquejar-se del treball gràcies a les conegudes “reunions a la seu”.
Però a part de tot això, recordem la figura del simpàtic vellet. Tothom recorda que estava en contra de la violència, que només volia la pau, que creia en la paraula enlloc de utilitzar la virulència indiscriminadament...
Analitzem aquests records:
Estava en contra de la violència. Si a fer que centenars de persones es plantin en una esplanada i que els matin (el simpàtic vellet sabia que els anglesos farien això) amb metralladores com si fossin vedelletes en un escorxador, tot per crear un clímax polític adient i així partir amb una posició de força en la següent cimera amb el govern britànic és estar en contra de la violència, sort que no ens va sortir fred i calculador.
Només volia la pau. El que volia l’home pacífic (tant pacífic que estava en contra dels nacionalistes hindús que volien aparcar els seus problemes per lluitar contra els alemanys a la segona guerra mundial, digues-li llest) era que l’imperi britànic escampés, i el seu mode de lluitar contra els anglesos i el seu exèrcit va ser l’esmentada anteriorment. Crear conflictes per tal de generar una corrent favorable en els països europeus, i fins i tot, en certs ambients en la pròpia Gran Bretanya.
Creia en la paraula enlloc de utilitzar la violència indiscriminadament. Aclarim això: enviar 400 persones per que els converteixin en formatge gruyere ÉS violència discriminada, freda, calculada.

I el més greu de tot: Mahatma Gandhi estava en contra del alcohol.

Comments

Posted by KARKASSA
on 5 July, 2005, 9:15 am
Per fi. Si senyor Hopshops. En Gandhi (diminutiu vexatori de Gandalf), era un dels personatges més perillosos que ha parit dona in the world.
Sona béstia, ho sé. Però les atrocitats a les que va sotmetre en Gandhi al poble de la india, no es poden ni comparar amb algunes animalades perpetrades per en Felix Rodriguez de la Fuente A.H. (Abans de l'Helicopter).
Sincerament senyor, ja era hora, que un rapsoda de la informació com vosté, cantés la canya. N'estic tip de que em venguin personatges com el Dalai Lama (hi tinc una creuada personal en contra) en Gandhi o la majoria dels premis Nobel de la pau (repassin mentalment la llista si els plau).
En tot càs senyor Hopshops, el felicito. Fa anys que ens coneixem i només vosté podia ser capaç d'afrontar aquesta denuncia necessària que tots reclamem des de fa tants anys.
Felicitats.

Musiquillas a mi

Bueno, y como lo prometido es deuda, aquí os paso una de las letras del magnifico grupo del que hablaba ayer...
Sin rencores, no es nada personal.

Título: te peto el cacas
Música: versión de the final countdown de europe

vamos todooos

ven conmigo nena
vamos a privar
te invito a una noche
de sexo y de hash

tu amiga se puede ir largando
te he elegido a tiii

(coros): te ha elegido a tiii

me molas mas chati
que los jelouiiiin
te voy a petar el cacaaaas

(coros): si lo diceee
(coros): es porque es verdaaa
(coros): porque charliii
(coros): peta cacas sin cesaaar

(coros): con ternura
(coros): pero sin piedad
(coros): con su miembroo
(coros): te rebentara el ojaaaaal

así me lo monto tía
yo para ligar
les cuento mis penas
y las doy por detrás

cuando se lo cuente a mi peñaa
van a alucinaaaaar

(coros): vamos a alucinaaaaar

por algo me llaman
el supositorio del metaaaal
porque les peto el cacaaaas

(coros): a todas las nenas
(coros): les peta el cacaas
(coros):a todas las nenaaaas

aai les peto el cacaaa

ai triquitaun
nainonainonaaaa

vamos maestro
ese solo!

(hablado): hey colegas
(hablado): me llamaran sexista
(hablado): por decir lo q pienso
(hablado): pero me la suda
(hablado): las estrellas del rock
(hablado): somos así
(hablado): bajamos bragas con un chasquear de dedos
(hablado): y como dicen los poison, tronco
(hablado): al que nos llamen maricones
(hablado): le partimos la cara
(hablado): y nos follamos a su hermana

(hablado): ¿que pasa?



Creo que no hacen falta más comentarios.


Comments

Posted by Tango
on 4 July, 2005, 6:30 pm
Hola!!
Tengo este Cd! Musicalmente me gustan, de la voz mejor no hablar ya que es puro teatro...pero estar en un directo de esta gente tiene que ser una inyección de Vitaminas y muchas risas...
Pues si, te voy a poner una canción, posiblemente la que mas me guste de ellos:

BARCO DE COLEGAS

Navegando por un mar
me encontré con un barco de colegas,
machacaban sus guitarras en cubierta
y tocaban heavy metal.

Con la ayuda del guitarra,
el bateras y el bajista,
compusimos un himno
pa alegrar la vida a nuestros colegas. ]
Compusimos un himno
pa alegrar a los colegas,
en el mar de la caña,
con el viento en las velaaaaaaaaaas.

Un mal día de tormenta, ]
el bateras, que estaba de vigía en la torreta, ]
trajo malas noticias:
se veía un barco de pijos a babor.

Dispusimos los cañones ]
que disparaban solos de los Judas, ]
pero los pijos nos vencieron
porque tienen la radioformula y el sistema. ]

Perdimos la batalla,
sangramos por las tochas,
y allí seguiremos metiendo caaaaaañaaaaaaa. ]


Mientras al barco de colegas
se lo tragan las olas,
cantamos 'a capella' una canción de Manowaaaaaaaaaaar.


Posted by KARKASSA
on 5 July, 2005, 4:41 pm
Senyor Tango, per favor!, per la mort de Dèu! diu "... yo tengo este CD ..." , no foti!
És que pensa que els ilustres Gigatrón tenen algun otro CD?
Desenganyem-nos, no el tenen. I no el tenen perqué no els cal. Són el que anomenem en termes científics, els putus amos. Un grup de genis d'aquesta talla mundial, músics, rapsodes, poetes, dèus al cap i a la fi, no ho veu senyor Tango?, no ho entén? vosté i jo no som ni serem res, tret és clar, de gent catalana sota la capa del cel i bla, bla, bla. Ja m'entén.
Senyor Tango, vosté i jo, som unes rates, al costat d'aquests monstres, li ho dic jo, que de rates hi entenc molt.
Senyor Hopshops, el felicito, no podia haver triat millor cançó que "Te peto el cacas", vosté sempre serà un home d'una elegància exemplar. Un cop més el felicito. Les seves aportacions a la gran xarxa, no seràn mai ben ponderades. Però no pateixi, jo mateix i uns quants sobornats, el difamarem per sempre, elevant el seu nom, a la categoria que es mereix.
Recordi que d'aquí un temps no ha de sortir de casa sense una màscara. Per si de càs.


Posted by HopsHops
on 5 July, 2005, 11:02 pm
Doncs no vull trencar esquemes, sr. Karkassa, pero Gygatron té preparat un nou Cd per després de l'estiu, si els deus deixen de beure cervesa en cranis humans i es miren el valhalla, es clar.
Sobre el tema dels sobornats, francament, no esperava menys de vosté, com veig, no em defrauda ni quan està en les últimes, això es charme...