El Raconet del Poca-Solta (II)

Bé, sé que fa temps que no escric res, per això mateix, al rebre un email d’un admirador (bé, seria més correcte dir: al llegir els emails dels admiradors, m’he trobat un de frapant), he decidit tornar a la càrrega, tornar a escriure fins que els dits rebentin de tant picar les tecles, o fins que em cansi, el que passi abans...

L’email en qüestió, on se’m demana ajuda de forma desesperada, és el següent:

“Estimat poca-solta:
Des de fa anys que segueixo els teus comentaris, tant a la radio, com a la televisió (els teus comentaris a la CNN el 11 de setembre van ser senzillament sublims), com als diaris... I quan vaig sentir en una de les tertúlies de la COPE que també tenies bblog, m’hi vaig tirar de cap.
Et dic això perquè sàpigues que no soc un admirador teu de fa 4 dies, jo sempre els hi he dit als meus pares que de gran vull ser com tu, i ells sempre han respost a les meves aspiracions amb un somriure als llavis, una planxa de vapor (encesa), unes alicates, una caixa de xinxetes i un caramel de menta.
Bé, la qüestió no és el meu passat i la meva vida familiar, si no una altre cosa: tinc un problema.
El problema concretament és que no sé que fer en la vida, vaig intentar ser com tu, però no tinc aquesta presència d’ànim tan necessària per poder mantenir els 5 sentits sempre alerta, ni llegir cada dia tots els diaris, ni estar en 4 tertúlies pel matí... Ni tinc el teu estil, es clar.
Així que, un cop el meu somni de que algun dia la gent em senyali i digui: “aquest és el digne successor del poca-solta” s’ha esvaït, m’he trobat que no tinc aspiracions, ni estudis (bé, si que en tinc, però mínims), estic buit, i em sento pitjor...
Ajuda’m, poca-solta.

Firmat: Ex-hereu”

Estimat ex-hereu:
M’honra que m’hagis seguit, a mi i als meus comentaris des de fa tant de temps, particularment em sobta que sàpigues sobre els meus comentaris a la CNN el 11 de setembre, ja que quan em vaig posar el turbant i vaig començar a cridar “¡ra ra ra, bin laden ganará!”, entre els 4 goril·les vestits de negre (pinganillo a l’orella inclòs) que se’m van tirar a sobre, els “fuck you” que em cridava l’entrevistador, i que van tallar la connexió, pensava que només jo sabia que s’havia arribat a transmetre quelcom d’interessant aquell dia... Sobre lo de la COPE, no m’estranya gens que el Losantos em menti, m’odia de forma irracional des de que vaig tirar 250 litres de DDT gasificats al Valle de los Caídos el 20 de novembre de fa 3 anys, i sempre que es refereix a mi, jo li responc mossegant-li un ull.
Referent als teus pares, sense comentaris, com a molt, crec que podries fer com el trapella_dolentot com a resposta als seus actes incívics, així que ja pots anar a buscar a la teva àvia paterna...
I ara anem al problema en qüestió. Ser com jo no costa tant, només necessites tenir clares certes premisses, alhora que has de fer-te una llista d’objectius, els quals, un cop els vagis assolint, t’aniràs convertint en un ésser malaltís com jo.
Com que et veig perdut, aquí et marco unes idees que et podrien anar bé per anar començant (recorda, són idees, pots partir d’aquí, però ser com jo és una cosa personal, com el vestir, o com tenir un personatge d’un joc de rol o un hyndai coupe, la base és la mateixa, però desprès tu el modifiques):

- Ser valent.
- No tenir vergonya.
- Tenir classe.
- Tenir un ex-company o conegut del barri.
- Cultivar la ment.
- Casc.
- Intentar augmentar el teu enginy.
- Guants.
- Imaginació, molta imaginació.
- Bufanda.
- Abric llarg (preferentment estil esportiu, amb components que parin el vent).
- Moto (un ciclomotor seria el més adient).
- I per finalitzar, una llista d’altres objectius a la vida per si no aconsegueixes ser com jo.

Un cop tenim aquesta base, anem a explicar una mica cada punt, ja que potser a tu no et motiva o creus que pot ser millor una altre forma de fer o desfer.

Ser valent. Ser valent implica no tenir por de dir la teva, ni de fer el que s’ha de fer, encara que sàpigues que el 99.9% de la població del món mundial estic en franca contrària.
Nota: Si, a vegades passa que la resta de gent creu que no hi toques o que t’estàs equivocant, però recorda que això li han dit a Galileu, Einstein, Florentino Perez, jo mateix...

No tenir vergonya. Aquest punt està clar, no crec que faci falta molta explicació. Com a molt, un exemple: vas pel carrer, rellisques amb una clapa de gel o una pell de plàtan (que sigui o no de Canàries és optatiu) i caus. La gent del voltant, si has fet una caiguda com deu mana, riurà o es quedarà mirant sense saber el que fer. Tu des de el terra, sense posar-te vermell ni res has de dir amb veu ferma i aixecant el cap amb orgull: Ha estat bé? Doncs que consti que el pròxim cop cobraré!

Tenir classe. Sempre amb classe, mai portar mitjons blancs, ni de colors estridents, combinar les sabates amb un accessori (considerant que ets home, crec que seria millor combinar-les amb el cinturó, ja que si les combines amb el bolso l’efecte pot ser curiós, però no el definiríem justament com a tenir classe).

Tenir un ex-company o conegut del barri. Aquí bàsicament al que em refereixo és a que ha de ser un personatge pinxo, “coleguita”, al qual puguis trucar en moments de depressió, tristesa, mal moment físic o moral... Un cop trucat, podràs anar-li a buscar les pastilles, el hashis (la maria surt més a compte cultivar-la), la cocaïna, etc. També pot ser que no sigui del barri, però pensa que aleshores tardaràs més a tenir els estris necessaris per tenir un altre cop al 100% els 5 sentits alertes.
Nota: Si cultives molt aquest punt, segurament se’t desenvoluparan altres sentits desconeguts per tu fins aquell moment...

Cultivar la ment. Per això, el necessari és llegir molt i veure la televisió per poder estar al dia del que passa. Per poder tenir de 3 a 4 diaris cada dia, em remeto al punt 1, ser valent. Per que l’opció comprar-los cada dia no és vàlida, surt massa cara. Roba’ls als quioscs, sense contemplacions, saps que és una de les coses mal vistes per la societat que s’han de fer. Amb el televisor, roba’n un d’un magatzem i empalma el cable d’antena del veí, no falla mai.

Intentar augmentar el teu enginy. Per això, has d’estar sempre atent, sempre a punt de treure-li la punta a tot. També ajudarà molt la qualitat del material que et passi el ex-company de classe o conegut del barri, és clar.

Imaginació. Mai et tanquis en banda, quan t’expliquin quelcom, visualitza-ho, imagina-ho fins l’últim detall. Són els detalls els que fan que els fets increïbles passin a ser creïbles. També farà que quan t’entrevistin a la CNN pels atemptats, t’imaginis la imatge de vestir-te amb un turbant, etc.

El casc, els guants, la bufanda i l’abric llarg són, evidentment, per anar en moto, però compte!! Vigila sempre que no et pari mai cap membre dels cossos de seguretat vial, no els hi agrada molt que no portis ni carnet ni assegurança. Pensa que sempre és millor una bona fugida fent eslalom entre els cotxes, és entretingut i aguditza els sentits (si és en hora punta, millor que millor). Una altre recomanació: els guants, la bufanda i l’abric utilitza’ls a l’hivern, que has de ser dur, però no imbècil. A l’estiu, guarda-ho al armari.

La moto i els seus accessoris és obvi pel que ho necessites. Si vols poder arribar a les 4 tertúlies que tens pel matí amb marges de 14min, has de poder passar entre dos autobusos a 80km/h. (evidentment, que la moto passi primer per les mans d’algun conegut del conegut del barri, ajuda molt que passi dels 60km/h.) sense contemplacions, pensa que els conductors d’autobusos es fan els milhomes, però al moment de la veritat, s’ho fan a sobre, comprovat.
Nota: Els primers mesos no ho tindran clar i et costarà fe’ls-hi veure, però tu tranquil, pensa que quan estàs a l’hospital ingressat per factura doble el menjar i el dormir et sortiran de franc. Després, pensa que entre ells fan corre la veu, i arribarà el dia que tal i com et vegin, s’apartaran.

I ara la llista d’altres objectius que pots fer si no aconsegueixes a ser com jo:

- Fes-te capellà per sodomitzar sense compassió escolanets (si són del sexe masculí, millor que millor, implica homosexualitat forçada), feligresos i similars. Nota: Sempre s’han d’escollir objectius dèbils, ja siguin menors d’edat o de la tercera edat, no cal jugar-s’hi el físic, saps?

- Fes-te camioner per segrestar, sodomitzar (opcional), desbudellar i esquarterar autoestopistes, gent que hagi tingut averies mecàniques, etc. Nota: Per fer això, pensa que el millor material està a les carreteres de l’Amèrica (del Nord, àlies USA), preferentment zones estil Kansas, Oklahoma i similars. A més, li estaràs traient vots al Bush.

- Fes-te polític per molestar, omplir-te la butxaca, tallar drets civils i humans perquè si...
Nota: Si et dediques a això, marca’t com a models a seguir polítics amb bigoti, històricament són els millors, comprovat.

- Si res de tot això et funciona, o pel contrari, ho trobes avorrit, banal, sonso... fes-te bomber.

El Rinconcito del Tarambana

Bueno, como se ve que mi bblog por algún motivo que aún desconozco traspasa fronteras, aquí va la traducción de unos de mis posts, para los que no sepan catalán...
Disfrutadlo, o no.

Debido a que algunos de los lectores de este humilde blog no habéis parado de enviarme emails de forma masiva, con dudas existenciales, problemas amorosos, rabias contenidas, incógnitas laborales...
Me veo obligado a responder a alguno de ellos, ya que creo que es una forma de agradecer esta confianza inmerecida en mi, a la vez que también será una forma de ayudaros.
Este espacio se llamara “El Rinconcito del Tarambana”, en honor a cierto diario que nunca vio la luz...

Para empezar, le quiero responder a pillin_malote, el cual me ha enviado un email curioso, el problema del mismo es que debido a su contenido no se puede reproducir aquí, pero espero que pillin_malote entienda mis respuestas, sin dar a conocer la naturaleza enfermiza de su misiva electrónica.

Querido pillin_malote, gracias por la consideración que me tienes, consideración que creo excesiva hacerla patente durante 25 líneas, pero vaya, de todo hay en la viña del señor, no?

A parte de esto, comentar-te sobre la cuestión que me preguntas que:

No, no creo que montártelo con tu abuela i un perro pequinés (por muy cuco que esté con su lacito) sea una idea de buen gusto.
Y menos aun hacerlo en la convención anual de la Asociación de Amigos de Jesús.
Sobretodo, creo que el hecho de que tus padres sean los fundadores de la anteriormente nombrada asociación haría que le encontrasen menos gracia a tu “sorpresa a la hora de los postres”.
Lo que se tiene que reconocer es que ponerte a chillar a tu padre mientras envistes a tu abuela y sodomizas al pequeño Fluflu (lacito incluido): “tu te follas a mi madre, yo me follo a la tuya” es un acto de valentía.
Valentía estéril, porque la paliza a la cual te va a someter el amigo de Jesús numero uno no te la quita (nunca mas bien dicho) ni Dios.
Por eso, no creo que nadie ría (si yo estuviera presente, ten claro que a parte de reír, aplaudiría, pero creo que me vería en una situación de minoría francamente peligrosa).
Pero como se te ve tan convencido de realizar la gesta, solo te puedo dar ánimos, ya que si lo tienes que hacer, hazlo bien, nada de medias tintas. Hasta el fondo, i recuerda que cuando chilles, si puedes tener un micrófono cerca (hecho que parece un pequeño detalle sin importancia), mejor que mejor.
Y una vez esto, me parece que solo me falta pasarte la lista de objetos que necesitas para tu “pequeña sorpresita a la hora de los postres”:

- Una abuela (si esta dispuesta mejor, y si es la paterna, el efecto en tu padre será digno de ver).
- Si no esta dispuesta, también necesitaras unas cuerdas, unas esposas, un pañuelo o pelotita con gomas, y, opcionalmente, un látigo de nueve colas.
- Un pequinés, con o sin lacito (aunque si el lacito es rosa o azul claro, seria un detalle que le daría a todo el acto un efecto simpático, gracioso).
- Vaselina.
- Muchas ganas de hacerlo bien.
- Una furgoneta para entrar estilo A-Team con la abuela preparada y atada en un plinton.
- Un coche muy (pero muy) rápido.
- Un vestido de acero como los que utilizan los submarinistas que nadan entre tiburones.
- Patinetes para poder llegar al coche mas rápidamente (el vestido hará que las ostias no las notes pero pesa mucho).
- Una biblia o una docena, cuantas mas mejor (sobretodo, cuando llegue tu progenitor con la cara desencajada y sacando espuma por la boca, enseñale la biblia y recita cualquier oración que sepas, pero que sea cristiana).
- Vendas.
- Mercromina.
- Yeso (el medico de urgencias te agradecerá el hecho que le lleves el material).
- Un revólver.
- Una bala.

Y un último consejo, apreciado pillin_malote:
Esperate un poco a hacerlo, yo si fuera tu, me esperaría como mínimo a hacer primero de ESO.

To Gay Or Not To Gay.

Fa anys, un amic em deia que en el fons, els homosexuals eren les persones més espirituals del món, que l'únic que volien en la vida era arribar a fondre la seva ànima amb déu, i que al cos, que li donguesin pel cul...
A part del mini i dolent acudit, espero que la segona part (nono, la de l'ànima no) estigui ben present en certs homenets que es creuen ser els amos i senyors...
"Va por ustedes: pepito ansar, capellan rouco y compañia"

Estoy completamente a favor del permitir el matrimonio entre católicos. Me parece una injusticia y un error tratar de impedírselo. El catolicismo no es una enfermedad. Los católicos, pese a que a muchos no les gusten o les parezcan extraños, son personas normales y deben poseer los mismos derechos que los demás, como si fueran, por ejemplo, informáticos u homosexuales.

Soy consciente de que muchos comportamientos y rasgos de carácter de las personas católicas, como su actitud casi enfermiza hacia el sexo, pueden parecernos extraños a los demás. Sé que incluso, a veces, podrían esgrimirse argumentos de salubridad pública, como su peligroso y deliberado rechazo a los preservativos. Sé también que muchas de sus costumbres, como la exhibición pública de imágenes de torturados, pueden incomodar a algunos.

Pero esto, además de ser más una imagen mediática que una realidad, no es razón para impedirles el ejercicio del matrimonio.

Algunos podrían argumentar que un matrimonio entre católicos no es un matrimonio real, porque para ellos es un ritual y un precepto religioso ante su dios, en lugar de una unión entre dos personas.

También, dado que los hijos fuera del matrimonio están gravemente condenados por la iglesia, algunos podrían considerar que permitir que los católicos se casen incrementará el número de matrimonios por "el qué dirán" o por la simple búsqueda de sexo (prohibido por su religión fuera del matrimonio), incrementando con ello la violencia en el hogar y las familias desestructuradas. Pero hay que recordar que esto no es algo que ocurra sólo en las familias católicas y que, dado que no podemos meternos en la cabeza de los demás, no debemos juzgar sus motivaciones.

Por otro lado, el decir que eso no es matrimonio y que debería ser llamado de otra forma, no es más que una forma un tanto ruin de desviar el debate a cuestiones semánticas que no vienen al caso: Aunque sea entre católicos, un matrimonio es un matrimonio, y una familia es una familia.

Y con esta alusión a la familia paso a otro tema candente del que mi opinión, espero, no resulte demasiado radical: También estoy a favor de permitir que los católicos adopten hijos.

Algunos se escandalizarán ante una afirmación de este tipo. Es probable que alguno responda con exclamaciones del tipo de "¿Católicos adoptando hijos? ¡Esos niños podrían hacerse católicos!". Veo ese tipo de críticas y respondo: Si bien es cierto que los hijos de católicos tienen mucha mayor probabilidad de convertirse a su vez en católicos (al contrario que, por ejemplo, ocurre en la informática o la homosexualidad), ya he argumentado antes que los católicos son personas como los demás.

Pese a las opiniones de algunos y a los indicios, no hay pruebas evidentes de que unos padres católicos estén peor preparados para educar a un hijo, ni de que el ambiente religiosamente sesgado de un hogar católico sea una influencia negativa para el niño.Además, los tribunales de adopción juzgan cada caso individualmente, y es precisamente su labor determinar la idoneidad de los padres.

En definitiva, y pese a las opiniones de algunos sectores, creo que debería permitírseles también a los católicos tanto el matrimonio como la adopción.

Exactamente igual que a los informáticos y a los homosexuales.


Comments

Posted by KARKASSA
on 7 July, 2005, 12:48 pm
Senyor hopshops:
Per aquí no hi passo. Que enarbolem la bandera de l'homosexualitat, d'acord. Que ens declarem totes i tots demócrates, bé. Que diguem que els católics (que son una gent que viu dins dels tubs de les teles i els monitors de PC) son com tothom, vele. Pero que afirmi sense rubor, que els informàtics son essers humans normals i amb cert intelecte, això si que no!!!
Mai!!!! que abans caiguin totes les estructures de l'univers!
No hi ha pitjor espécie, escória rastrera, femtes de bésta de corral, que un informátic.
Parlen en llengua secreta, porten els pels de punta i de colors, juguen a coses rares, ballen en secret, invoquen a criatures mecániques i... un llarg etc
Essers com aquests, senyor Hopshops, han de ser netejats del planeta, pel bé de tots.
No s'equivoqui.


Posted by Jordi Lloberas Albarrazín
on 24 August, 2005, 11:57 am
Las sectas de corte Luciferino estan aumentando en el mediterraneo, satanismo luceferismo, etc ...
http://www.lanausea.netfirms.com todo sobre la secta denominada "Frati Nigra"
http://jordilloberas45.blogspot.com/ mi humilde web con información sobre el ocultismo en la cuenca mediterránea.
Las Kunfrataro podria estar entre nosotros. Pintadas sospechosas en Barcelona.
Agostino Montfortano, confiesa ser uno de los líderes de la KKK en Cerdeña.
Las nuevas generaciones de satanistas mediterráneos, mezclan costumbres luciferinas y laveyanas. Se declaran herederos de tradiciones preromanas y egipcias.

Gandhi (II)

Repetim: Mahatma Gandhi serà el ídol de la pau, la justícia... Serà el segon jesucrist de l'era moderna (em pregunto qui serà el primer), i tot el que la gent vulgui.
Pero Gandhi no era tonto. Gandhi va estudiar a Anglaterra, es va treure el títol d'advocat a Anglaterra, sabía com pensava i actuava l'imperi Britànic... I fer que milers de persones es plantin en un descampat per fer un acte de desobediència civil, sabent com sabia que els oficials anglesos obririen foc i convertirien a molts (de fet, a 400) en formatge gruyere, és un acte de violència. Que la violència no la va practicar ell? Bin Laden tampoc s'ho mogut mai i no diríem que es una persona pacífica, per no parlar del Bush.
Per cert, el tipus de matrimoni que va aconseguir que fos acceptat no va ser el de matrimonis entre hindús... El govern britànic no estava en contra del matrimoni entre hindús, de fet, era la pròpia societat hindú que estava en contra dels casaments... entre diferents castes de hindús. Gran part de la seva guerra va ser contra la seva pròpia gent (només cal mirar qui el va matar, era un fanàtic religiós hindú), ja que, cal recordar que la societat hindú és una societat classista (diria que si dic “intocables” tothom sap del que parlem).
També cal recordar que on vivia el sr. Gandhi, sancta sanctorum dels desvalguts, estava prohibit vestir de forma occidental, o menjar qualsevol aliment de forma occidental?
Val, Gandhi va aconseguir la llibertat del seu poble sense una revolució violenta massiva, però fer que la gent s’autoimmolés en el seu nom, ja sigui posant-se davant de una metralladora Vikers, ja sigui presentant-se voluntaris perquè els detinguin, ja sigui anar a judici sense defensa (comentem de pas quants anys Gandhi va tenir obert un buffet d’advocats a SudAfrica?), ja sigui el que sigui, això és violència, si us plau, no siguem tancats de mires i pensem que la violència és només possible fisícament... Per desgràcia, de violència, n’hi ha de molts tipus.
I per acabar... Gandhi si era religiós: ell pertanyia a la secta dels pranamis, que barregen hinduisme i el coràn. També tenia influències dels jains i del cristianisme (dels anys passats a Anglaterra). Va llegir a Tolstoi, John Ruskin (del qual va treure les idees anti-capitalistes)...
Que Gandhi era un geni? Si. Però per ser geni, s’ha de ser primer humà. I els humans no som sants. Ni àngels.

Nota: Això és un bblog, jo escric el que em sembla, per fer riure, plorar o el que sigui. Qualsevol persona que llegeixi qualsevol dels logs dels quals he fet post, podrà captar quin és el meu tipus d’humor.
És el primer i últim cop que faig un post d’aquest tipus, no penso tornar a “defensar” el que he dit abans en clau d’humor. Que el meu humor pot ser considerat cínic, burleta, sarcastic (només calia veure la meva ultima frase sobre Gandhi per veure que era humor)... potser si, però és el meu estil, i qui ho vulgui entendre, val, qui no, ho sento. Em sembla que som tots prou grandets i lliures (si més no, fins que arribi Bush a salvar-nos), per poder parlar del que vulguem, en serio o en broma, ja sigui Gandhi, les mongetes amb botifarra, la Rússia zarista o l’invent del tetabrick...
Bon cap de setmana, i la setmana que ve, espero que ens retrobem aqui, tot incordiant i molestant al personal dient bajanades...
Que si el nom del meu apartat es diu així, no és pas per casualitat...

P.S. Un blog que comença parlant del perquè es diu així el "20 minutos", i acaba dient que el pitjor del Gandhi es que no li agrada l'alcholol, em sembla que tot està dit.

Comments

Posted by KARKASSA
on 5 July, 2005, 4:29 pm
No pot ser. M'he perdut alguna cosa?
Senyor Hopshops, vosté afirma que es tracta d'una réplica. Replica?
Això si que fuig de mi com un conillet esperitat en veure al violador de l'eixample (tita en ristre).
Als anys trenta, hi havia un petit café prop del port de l'Atmetlla de Mar, anomenat "El Café" (nom que va fer-li guanyar el segon premi a la originalitat en els jocs florals de l'any trenta cinc) no és cap caprici això de l'any (si es despisten un any més, no tenen temps de guanyar res, tret d'una bomba que el va fotre mig enlaire).
Bé, en aquest galdós localet, s'hi reunien pintors i poetes de les rodalies, Picotazzo, Mirimirimiró, Salvador Dallí, etc ...
Aquells ilustres artistes, dels que ara ja no se'n recorda ni Dèu, es dedicàven a la graciosa tasca (a part de la que hi deixaven el sou i la salut) de reproduir amb fidelitat i idolatria els grans clàssics de la història. És a dir, a còpiar.
Allò si que eren répliques senyor Hopshops, això seu, francament (generalissimament) no ho entenc.


Posted by HopsHops
on 5 July, 2005, 11:05 pm
La veritat, jo esperava veure com això fugia de vosté com un conill de felpa en flames, però veig que les seves actituds poc desitjables sempre han de sortir a la llum...
Respecta a lo de la replica, tranquil, no s'esveri, no s'ha perdut res, en un email personalitzat no en dubti que li ho explicaré tot fil per randa.

El Raconet del Poca-Solta

Degut a que alguns dels lectors d’aquest humil blog no heu parat d’enviar-me emails de forma massiva, amb dubtes existencials, problemes amorosos, ràbies contingudes, incògnites laborals...
Em veig obligat a respondre’n a alguns d’ells, ja que crec que és una forma d’agrair aquesta confiança immerescuda en mi, alhora que també serà una forma d’ajudar-vos.
Aquest espai es dirà "El raconet del poca-solta", en honor a cert diari que mai va veure la llum...

Per començar, li vull respondre a trapella_dolentot, el qual m’ha enviat un email curiós, el problema del mateix és que degut al seu contingut no es pot reproduir aquí, però espero que el trapella_dolentot entengui les meves respostes, sense donar a conèixer la naturalesa malaltissa de la seva missiva electrònica.

Estimat trapella_dolentot, gràcies per la consideració que em tens, consideració que crec excessiva fer-la patent durant 25 línies, però vaja, de tot hi ha en la vinya del senyor, no?

A part d’això, comentar-te sobre la qüestió que em preguntes que:

No, no crec que muntar-t’ho amb la teva àvia i un gos pequinès (per molt bufó que estigui amb el seu llacet) sigui una idea de bon gust.
I menys encara fer-ho en la convenció anual de l’Associació Amics de Jesús.
Sobretot, crec que el fet que els teus pares siguis fundadors de l’esmentada associació faria que encara li trobessin menys gràcia a la teva “sorpresa a l’hora dels postres”.
El que s’ha de reconèixer és que posar-te a cridar-li a ton pare mentre envesteixes a la teva àvia i sodomitzes el petit Fluflu (llacet inclòs): “tu te follas a mi madre, yo me follo la tuya!” és un acte de valentia.
Valentia estèril, perquè la pallissa a la qual et sotmetrà l’amic de Jesús número ú no te la treu (mai més ben dit) ni Déu.
Per això, no crec que ningú rigui (si jo hi fos present, tingues clar que a part de riure, aplaudiria, però crec que em veuria en una situació de minoria francament perillosa).
Però com que se’t veu tan convençut de realitzar la gesta, només et puc donar ànims, ja que si ho has de fer, fes-ho bé, res de mitges tintes. Fins al fons, i sobretot recorda que quan cridis, si pots tenir un micròfon a prop (fet que sembla un petit detall sense importància), millor que millor.
I un cop això, em sembla que només em resta passar-te la llista d’objectes que necessites per la teva “petita sorpreseta a l’hora dels postres”:

- Una àvia (si esta disposada, millor, i si és la teva paterna, l’efecte en ton pare serà digne de veure)
- Si no està disposada, també necessitaràs unes cordes, unes manilles, un mocador o piloteta amb gomes, i opcionalment, un fuet de 9 puntes.
- Un pequinès amb o sense llacet (encara que si el llacet es rosa o blau cel, seria un detall que li donaria a tot l'acte un efecte simpàtic, graciós).
- Vaselina.
- Moltes ganes de fer-ho bé.
- Una furgoneta per entrar estil A-Team amb l’àvia preparada i lligada en un plinton.
- Un cotxe molt (però molt) ràpid.
- Un vestit d’acer com els que fan servir els submarinistes que neden entre taurons.
- Patinets per poder arribar al cotxe més ràpidament (el vestit farà que les primeres trompades no les notis, però pesa molt).
- Una bíblia o una dotzena, quantes més millor (sobretot, quan arribi el teu progenitor amb la cara desencaixada i traient espuma per la boca, ensenya-li la bíblia i recita qualsevol oració que sàpigues, però que sigui cristiana).
- Venes.
- Mercromina.
- Guix (el metge d’urgències t’agrairà el fet que li portis el material).
- Un revòlver.
- Una bala.


I un últim consell, apreciat trapella_dolentot:
espera’t una mica a fer-ho, jo si fos tu, m’esperaria com a mínim a fer primer de ESO.