El Raconet del Poca-Solta

Degut a que alguns dels lectors d’aquest humil blog no heu parat d’enviar-me emails de forma massiva, amb dubtes existencials, problemes amorosos, ràbies contingudes, incògnites laborals...
Em veig obligat a respondre’n a alguns d’ells, ja que crec que és una forma d’agrair aquesta confiança immerescuda en mi, alhora que també serà una forma d’ajudar-vos.
Aquest espai es dirà "El raconet del poca-solta", en honor a cert diari que mai va veure la llum...

Per començar, li vull respondre a trapella_dolentot, el qual m’ha enviat un email curiós, el problema del mateix és que degut al seu contingut no es pot reproduir aquí, però espero que el trapella_dolentot entengui les meves respostes, sense donar a conèixer la naturalesa malaltissa de la seva missiva electrònica.

Estimat trapella_dolentot, gràcies per la consideració que em tens, consideració que crec excessiva fer-la patent durant 25 línies, però vaja, de tot hi ha en la vinya del senyor, no?

A part d’això, comentar-te sobre la qüestió que em preguntes que:

No, no crec que muntar-t’ho amb la teva àvia i un gos pequinès (per molt bufó que estigui amb el seu llacet) sigui una idea de bon gust.
I menys encara fer-ho en la convenció anual de l’Associació Amics de Jesús.
Sobretot, crec que el fet que els teus pares siguis fundadors de l’esmentada associació faria que encara li trobessin menys gràcia a la teva “sorpresa a l’hora dels postres”.
El que s’ha de reconèixer és que posar-te a cridar-li a ton pare mentre envesteixes a la teva àvia i sodomitzes el petit Fluflu (llacet inclòs): “tu te follas a mi madre, yo me follo la tuya!” és un acte de valentia.
Valentia estèril, perquè la pallissa a la qual et sotmetrà l’amic de Jesús número ú no te la treu (mai més ben dit) ni Déu.
Per això, no crec que ningú rigui (si jo hi fos present, tingues clar que a part de riure, aplaudiria, però crec que em veuria en una situació de minoria francament perillosa).
Però com que se’t veu tan convençut de realitzar la gesta, només et puc donar ànims, ja que si ho has de fer, fes-ho bé, res de mitges tintes. Fins al fons, i sobretot recorda que quan cridis, si pots tenir un micròfon a prop (fet que sembla un petit detall sense importància), millor que millor.
I un cop això, em sembla que només em resta passar-te la llista d’objectes que necessites per la teva “petita sorpreseta a l’hora dels postres”:

- Una àvia (si esta disposada, millor, i si és la teva paterna, l’efecte en ton pare serà digne de veure)
- Si no està disposada, també necessitaràs unes cordes, unes manilles, un mocador o piloteta amb gomes, i opcionalment, un fuet de 9 puntes.
- Un pequinès amb o sense llacet (encara que si el llacet es rosa o blau cel, seria un detall que li donaria a tot l'acte un efecte simpàtic, graciós).
- Vaselina.
- Moltes ganes de fer-ho bé.
- Una furgoneta per entrar estil A-Team amb l’àvia preparada i lligada en un plinton.
- Un cotxe molt (però molt) ràpid.
- Un vestit d’acer com els que fan servir els submarinistes que neden entre taurons.
- Patinets per poder arribar al cotxe més ràpidament (el vestit farà que les primeres trompades no les notis, però pesa molt).
- Una bíblia o una dotzena, quantes més millor (sobretot, quan arribi el teu progenitor amb la cara desencaixada i traient espuma per la boca, ensenya-li la bíblia i recita qualsevol oració que sàpigues, però que sigui cristiana).
- Venes.
- Mercromina.
- Guix (el metge d’urgències t’agrairà el fet que li portis el material).
- Un revòlver.
- Una bala.


I un últim consell, apreciat trapella_dolentot:
espera’t una mica a fer-ho, jo si fos tu, m’esperaria com a mínim a fer primer de ESO.