Hall Of Fame.

I ja posats a fer escarni de titulars (que com a molt, fan riure), parlem ara de “20 minutos”, publicació que rep el nom pel temps que tarden els seus redactors en sumar 2 + 2.

El titular diu així: “Delirios de la fama”, i parla dels nens prodigi que han estat víctimes de la fama. A saber: Drew Barrimore, Macaulay Culkin, Michael Jackson, Gary Coleman i (atenció atenció) Joselito. Vaja, una plantilla de galàctics que ja voldria Florentino Pérez (Joselito seria el pavón, es clar). Estudiem d’aprop alguns d’aquests prodigis...
De Gary Coleman diuen que es diu que va prendre hormones per no créixer i així poder continuar fent la sèrie. Això es periodisme! Comentar sense cap rubor que “diuen”. Res de fets contrastats, res de comprovacions, per fer literatura seria ja hi havia “El caso”, i així que li va anar!
A Macaulay Culkin (el repel·lent protagonista de “Solo en casa”), el van detenir per possessió de drogues, fet del que ell mateix s’ha declarat culpable. Atenció, l’han detingut en el 2004... clar, si encara era tot un nen.
Drew Barrimore (la nena de “E.T.”) ha estat des de aleshores un prodigi de alcoholisme, drogues, orgies... De fet, ha continuat a dalt de tot del cinema gràcies a “Los Angeles de Charlie” (gran clàssic cinematogràfic).
De Michael Jackson... que cal dir? A part de no esmentar que el seu pare li etzibava pallises avui si i demà també, que el torturava psicològicament (es veu que Van Gaal va aprendre del sr. Jackson tècniques per mentalitzar els seus jugadors) amb comentaris com: “Ets un maleït negre pigmeu” o “Tu no pots ser fill meu”, si, estem d’acord de que el que li passa a mr. White és degut a que de petit cantava amb la perruca dels Boney M.
Aleshores toca parlar de Joselito, al qual comparen amb Drew Barrimore... Realment, no m’agradaria estar en el lloc dels redactors d’aquest folletí, la pressió a la que deuen estar sotmesos deu ser immensa. Però l’apartat nacional no acaba aquí, no... parlen de que José Luis Fernández (el Pancho de Verano Azul) també va estar involucrat en afers de drogues, però que no ens preocupem, no... No per que el José Luis ja estigui bé, no... Res d’això, no ens hem de preocupar per que en Juanjo Artero (el Javi de Verano Azul) ara fa de policia a una sèrie! Això és periodisme seriós, sensat, formal...
Abans de continuar, no m’he n’he pogut estar, i he fet un minut de silenci per la neurona de J.R., nom del “periodista” que firma l’article.
I per acabar, parlem d’un fragment que m’encanta (més) que la resta del article (si no guanya el premi Pulitzer serà un escàndol) que resa el següent:
“Un caso más de niño prodigio sucumbiendo a la maraña del delirio de la fama. Fiestas. Dinero. Poder. Marihuana. Barbitúricos. La lista del despilfarro canalla tiene nombres como...”
Si senyor. Si un nen té festes tothom sap que acabarà pitjor que la mare de Bamby. Que el “despilfarro canalla” és un fet intrínsecament lligat als nens prodigis, que la gent jove i adulta no fa!
I res d'alcohol, clar... serà perqué està prohibida la venda a menors?
Però el que m’agrada més és aquesta construcció sibilina en la qual deixen anar, al costa del poder, la marihuana i... els barbitúrics! Oi tant! Tothom sap que un cop estàs enganxat a la marihuana, el següent escalafó en la cadena psicotròpica són els barbitúrics! Hashis? Cocaïna? Amfetamines? Heroïna? Res home res, un parell o tres de prozacs, tres o quatre valiums, una aspirina, ho passem pel túrmix amb coca-cola (que són nens, res d'alcohol), i a jugar a les muntanyes russes!