Gandhi (II)

Repetim: Mahatma Gandhi serà el ídol de la pau, la justícia... Serà el segon jesucrist de l'era moderna (em pregunto qui serà el primer), i tot el que la gent vulgui.
Pero Gandhi no era tonto. Gandhi va estudiar a Anglaterra, es va treure el títol d'advocat a Anglaterra, sabía com pensava i actuava l'imperi Britànic... I fer que milers de persones es plantin en un descampat per fer un acte de desobediència civil, sabent com sabia que els oficials anglesos obririen foc i convertirien a molts (de fet, a 400) en formatge gruyere, és un acte de violència. Que la violència no la va practicar ell? Bin Laden tampoc s'ho mogut mai i no diríem que es una persona pacífica, per no parlar del Bush.
Per cert, el tipus de matrimoni que va aconseguir que fos acceptat no va ser el de matrimonis entre hindús... El govern britànic no estava en contra del matrimoni entre hindús, de fet, era la pròpia societat hindú que estava en contra dels casaments... entre diferents castes de hindús. Gran part de la seva guerra va ser contra la seva pròpia gent (només cal mirar qui el va matar, era un fanàtic religiós hindú), ja que, cal recordar que la societat hindú és una societat classista (diria que si dic “intocables” tothom sap del que parlem).
També cal recordar que on vivia el sr. Gandhi, sancta sanctorum dels desvalguts, estava prohibit vestir de forma occidental, o menjar qualsevol aliment de forma occidental?
Val, Gandhi va aconseguir la llibertat del seu poble sense una revolució violenta massiva, però fer que la gent s’autoimmolés en el seu nom, ja sigui posant-se davant de una metralladora Vikers, ja sigui presentant-se voluntaris perquè els detinguin, ja sigui anar a judici sense defensa (comentem de pas quants anys Gandhi va tenir obert un buffet d’advocats a SudAfrica?), ja sigui el que sigui, això és violència, si us plau, no siguem tancats de mires i pensem que la violència és només possible fisícament... Per desgràcia, de violència, n’hi ha de molts tipus.
I per acabar... Gandhi si era religiós: ell pertanyia a la secta dels pranamis, que barregen hinduisme i el coràn. També tenia influències dels jains i del cristianisme (dels anys passats a Anglaterra). Va llegir a Tolstoi, John Ruskin (del qual va treure les idees anti-capitalistes)...
Que Gandhi era un geni? Si. Però per ser geni, s’ha de ser primer humà. I els humans no som sants. Ni àngels.

Nota: Això és un bblog, jo escric el que em sembla, per fer riure, plorar o el que sigui. Qualsevol persona que llegeixi qualsevol dels logs dels quals he fet post, podrà captar quin és el meu tipus d’humor.
És el primer i últim cop que faig un post d’aquest tipus, no penso tornar a “defensar” el que he dit abans en clau d’humor. Que el meu humor pot ser considerat cínic, burleta, sarcastic (només calia veure la meva ultima frase sobre Gandhi per veure que era humor)... potser si, però és el meu estil, i qui ho vulgui entendre, val, qui no, ho sento. Em sembla que som tots prou grandets i lliures (si més no, fins que arribi Bush a salvar-nos), per poder parlar del que vulguem, en serio o en broma, ja sigui Gandhi, les mongetes amb botifarra, la Rússia zarista o l’invent del tetabrick...
Bon cap de setmana, i la setmana que ve, espero que ens retrobem aqui, tot incordiant i molestant al personal dient bajanades...
Que si el nom del meu apartat es diu així, no és pas per casualitat...

P.S. Un blog que comença parlant del perquè es diu així el "20 minutos", i acaba dient que el pitjor del Gandhi es que no li agrada l'alcholol, em sembla que tot està dit.

Comments

Posted by KARKASSA
on 5 July, 2005, 4:29 pm
No pot ser. M'he perdut alguna cosa?
Senyor Hopshops, vosté afirma que es tracta d'una réplica. Replica?
Això si que fuig de mi com un conillet esperitat en veure al violador de l'eixample (tita en ristre).
Als anys trenta, hi havia un petit café prop del port de l'Atmetlla de Mar, anomenat "El Café" (nom que va fer-li guanyar el segon premi a la originalitat en els jocs florals de l'any trenta cinc) no és cap caprici això de l'any (si es despisten un any més, no tenen temps de guanyar res, tret d'una bomba que el va fotre mig enlaire).
Bé, en aquest galdós localet, s'hi reunien pintors i poetes de les rodalies, Picotazzo, Mirimirimiró, Salvador Dallí, etc ...
Aquells ilustres artistes, dels que ara ja no se'n recorda ni Dèu, es dedicàven a la graciosa tasca (a part de la que hi deixaven el sou i la salut) de reproduir amb fidelitat i idolatria els grans clàssics de la història. És a dir, a còpiar.
Allò si que eren répliques senyor Hopshops, això seu, francament (generalissimament) no ho entenc.


Posted by HopsHops
on 5 July, 2005, 11:05 pm
La veritat, jo esperava veure com això fugia de vosté com un conill de felpa en flames, però veig que les seves actituds poc desitjables sempre han de sortir a la llum...
Respecta a lo de la replica, tranquil, no s'esveri, no s'ha perdut res, en un email personalitzat no en dubti que li ho explicaré tot fil per randa.