Gandhi

Anava un dia pel carrer, tot cofoi i content vés a saber per que, quan de sobte, un dubte existencial em va frapar i abraonar. El dubte venia en forma de titular en un d’aquests diaris gratuïts que s’han posat de moda, el “Què!”. Normalment parlaria del gran nivell que aquesta publicació té, però com que no crec que pogués passar de la línia i mitja, prefereixo centrar-me en el titular: “Necesitamos jefes estilo Gandhi”.
A veure. Anem a pams.
Primer de tot, amb aquest títol primer vaig pensar que el diari havia decidit transmutar-se en competència dels classificats de La Vanguardia , però no, es referien a que ara les empreses busquen aquest tipus de caps. I la veritat, no crec pas que sigui una bona idea. I menys en països de cultura mediterrània – llatina com el nostre. Si ara ja a la mínima el personal intenta fotre-li a l’empresa, us imagineu si tinguéssim a un tipus petitó, escanyolit, descalç i amb toga al despatx del davant?
A part, les empreses es volen suïcidar? Un cap estil Gandhi? Per?
Per que ens entenguem, si tenim un Gandhi per cap, que passarà quan l’empresa vulgui que fem més hores, o que anem una nit a acabar un projecte que resulta que s’ha d’entregar l’endemà, o que no paga les dietes, o que quan fas una sugerència la refusa i desprès en reunió davant de tots els empleats la diuen com a gran idea (seva, es clar)?
Si tenim un Gandhi per cap, farà que deixem de feinejar, que ens asseiem a terra, ens traiem les sabates, i ens neguem a moure’ns fins que la desraó del moment sigui ajusticiada?
Per que si és així, ja m’agradarà veure com els sindicats es mouran per fer manifestacions “en nom dels treballadors”, ja que si només un “gandhiboss” és capaç de fer això, als sindicats que ens defensen (jej) se’ls hi ha acabat el xocolata del moro, per que està clar que qualsevol laboriós treballador preferirà un calvet amb ulleres simpàtic que no deixa de dir frases ingenioses abans que el representat del sindicat que només vol ser-ho per escaquejar-se del treball gràcies a les conegudes “reunions a la seu”.
Però a part de tot això, recordem la figura del simpàtic vellet. Tothom recorda que estava en contra de la violència, que només volia la pau, que creia en la paraula enlloc de utilitzar la virulència indiscriminadament...
Analitzem aquests records:
Estava en contra de la violència. Si a fer que centenars de persones es plantin en una esplanada i que els matin (el simpàtic vellet sabia que els anglesos farien això) amb metralladores com si fossin vedelletes en un escorxador, tot per crear un clímax polític adient i així partir amb una posició de força en la següent cimera amb el govern britànic és estar en contra de la violència, sort que no ens va sortir fred i calculador.
Només volia la pau. El que volia l’home pacífic (tant pacífic que estava en contra dels nacionalistes hindús que volien aparcar els seus problemes per lluitar contra els alemanys a la segona guerra mundial, digues-li llest) era que l’imperi britànic escampés, i el seu mode de lluitar contra els anglesos i el seu exèrcit va ser l’esmentada anteriorment. Crear conflictes per tal de generar una corrent favorable en els països europeus, i fins i tot, en certs ambients en la pròpia Gran Bretanya.
Creia en la paraula enlloc de utilitzar la violència indiscriminadament. Aclarim això: enviar 400 persones per que els converteixin en formatge gruyere ÉS violència discriminada, freda, calculada.

I el més greu de tot: Mahatma Gandhi estava en contra del alcohol.

Comments

Posted by KARKASSA
on 5 July, 2005, 9:15 am
Per fi. Si senyor Hopshops. En Gandhi (diminutiu vexatori de Gandalf), era un dels personatges més perillosos que ha parit dona in the world.
Sona béstia, ho sé. Però les atrocitats a les que va sotmetre en Gandhi al poble de la india, no es poden ni comparar amb algunes animalades perpetrades per en Felix Rodriguez de la Fuente A.H. (Abans de l'Helicopter).
Sincerament senyor, ja era hora, que un rapsoda de la informació com vosté, cantés la canya. N'estic tip de que em venguin personatges com el Dalai Lama (hi tinc una creuada personal en contra) en Gandhi o la majoria dels premis Nobel de la pau (repassin mentalment la llista si els plau).
En tot càs senyor Hopshops, el felicito. Fa anys que ens coneixem i només vosté podia ser capaç d'afrontar aquesta denuncia necessària que tots reclamem des de fa tants anys.
Felicitats.