Animals.

Estava l’altre dia xerrant amb una amiga, quan de cop i volta, em va deixar anar una sentencia:
“Los animales son como un novio”.
Em vaig quedar astorat. Frapat. Esmaperdut. La mandíbula m’arribava al teclat. I els braços em van caure tant, que m’hauria pogut rascar la planta dels peus.

Que significa? Que ens vol dir? Analitzem profundament la frase.

I analitzant analitzant, veiem que, des de la perspectiva d’una dona, tenir un animal significa tenir un ésser a casa que t’ho embruta tot. Que mossega. Que esgarrapa. Que et deixa tot ple de pèls. Que et destrossa el sofà. Si agafa el comandament del televisor per jugar, ja no el deixa anar. Ni el del vídeo. Ni el del reproductor de dvd. Ni el de l’equip de música. Que entra a la cuina només per menjar. Que mai netejarà el bol. Ni el bol, ni res de res. Que només vol sortir de casa quan ell vol. I un cop a fora, només voldrà tornar quan en tingui ganes, abans no. No el podràs portar enlloc mínimament seriós, ja que tens tots els números que et munti un sidral dels grossos.
L’hauràs d’arrossegar per portar-lo allà on vols. I si no li agrada, es passarà l’estona rondinant. Però si es troba en la seva salsa, no pararà de jugar i passar-ho bé amb els teus amics, i aleshores et farà mala cara quan tu vulguis marxar.
Quan el treguis a passejar, si es troba un altre animal es farà el mascle. Marcarà territori. Encara que no faci falta. És igual. Ho farà. Clavarà les potes al terra, traurà pit i mirarà malament a l’altre adversari. I per sota el morro anirà remugant, fent un soroll que recordarà més una serra radial que res més.
Però si mentre el passeges et trobes una amiga, et molestarà que l’animal se li llanci a sobre, que jugui amb ella. Pensaràs que amb tu no juga igual. I et molestarà que l’amiga et digui que li agrada l’animal que tens, mentre l’acaricia.
Aleshores després ho pagaràs amb ell. I durant una estona no voldràs jugar amb ell. Li faràs mala cara i li faràs algun crit. I quan l’animal no t’entengui i decideixi anar a jugar al menjador, o a una altre habitació, també et molestarà. I després aniràs a mirar que fa.
Si et poses seriosa amb ell, l’animal tindrà por. Fins i tot es pot pensar que l’abandonaràs. Però si mai li fas cap crit, si mai li crides l’atenció, no et respectarà i farà el que vol.

Voldràs tenir-lo net i polit. El netejaràs, i primer hauràs de lluitar per aconseguir-ho. Després hauràs de lluitar perquè no et mulli tot el pis. Intentaràs que faci bona olor. I no li agradarà, farà mala cara i a la mínima que pugui, tornarà a fer mala olor.

Si l'animal que tens és més petit que Torrebruno, quan el vegin les teves amigues diran: "Ui que monuuu". En canvi, si és un troç d'animal que topa amb els marcs de les portes, es quedaran totes impresionades pensant: "Ufff, com m'agradria tenir un així a casa".
Els teus pares al principi no els hi farà gràcia. Pensaràn que l'animal que tenies abans era millor. Li buscaràn defectes i se'ls diran quan tu no hi siguis. Però amb el temps veuran que t'ho pases bé amb ell. I se'l miraran diferent. Li començaran a dir cosetes. Li faran mimos, però pocs. I quan ja portis temps amb ell, finalment, el consideraran un més de la familia i li portaran menjar. I aleshores els tindràs que parar, els hi diras que ja menja prou, que no li fa falta menjar més, que s'engreixarà. Que el veterinari ha dit...

I ara imaginem-nos el punt de vista d'una dona amb una parella (aka novio).
Si està a casa teva, sera educat, polit, quan embruti quelcom anirà corrents a buscar l'escombra (o el motxo) per recollir-ho. Mai agafarà el comandament a distància del televisor sense preguntar. Ni el del vídeo. Ni el del reproductor de dvd. Ni el de l’equip de música. Quan entri a la cuina, primer demanarà permís per obrir la nevera. Si menja, fregarà els plats. Tots. Fins i tot els que et vas deixar la nit anterior. Estarà encantat de sortir quan vulguis. I on vulguis. No tindràs por de portar-lo a cap museu. Ni enlloc. Perque saps que es comportarà i et farà quedar bé.
Quan estigueu passejant, si es troba amb algú del seu mateix sexe, ni se'l mirarà. Encara que l'altre et miri. No li farà cas. Sera un cavaller. Sempre. Si us trobeu una amiga, es posarà en segon plà, calladet, somrient, disfrutant de la vostra conversa sense dir res, tot ell educat.
Serà net, polit. Es dutxarà com a mínim 2 cops al dia. Et preguntarà quina colònia ha de fer servir. Fins i tot, serà capaç de fer servir cremes hidratants. I quan surti de la dutxa, la netejarà. I sempre baixarà la tapa de la tassa.
Sigui baixet o alt, als 5 minuts d'estar amb les teves amigues et tindran enveja. I et diran que tens una sort increible per tenir algú així al teu costat. I tu no diràs res perque ja ho sabies.
Els teus pares desde el primer dia que el cuidaran, el mimarant, practicament semblarà que el fill sigui ell i no tu. Se l'estimaran i quan no hi siguis tu davant, ploraran d'alegria, i als seus amics els hi diran la joia que tenen per gendre.

Francament, em sembla que la frase aquesta no és veritat... O potser si?


Comments


Posted by Srgt Reflex
on 3 July, 2006, 9:07 pm
Espero que la frase no sigui veritat. Si més no pq :
- Espero que no decidis capar-lo per evitar comportaments extranys
- Tampoc el veig refregant-se contra les cames de les seves amigues
- Lo de fer la croqueta per aconseguir un os que ha quedat mig pelat després que l'oncle amb halitosi se l'hagi cruspit.... tp motiva
- I això de ser abandonat a una benzinera i tenir que trobar el cami de casa només amb la olor....
Definitivament no crec que sigui veritat..... ARF, ARF, ARF....

Posted by Karkassa
on 4 July, 2006, 8:06 am
I si ella compra un pot de melmelada i tanca la porta amb clau?
Ens ensumem el cul els uns als altres?
Ens sodomitzem per a fer-nos més amics?
Ens ensumem i llepem les respectives nardes per a socialitzar-nos?
Ensumem els orins dels altres?

Posted by Sgt Reflex
on 4 July, 2006, 8:22 am
I si tenim la capacitat d'autollepar-nos-la... Aix... Vaig a fer una tapeta de Wiskas, aviam si alguna cosa s'enganxa...

Posted by PlanB
on 4 July, 2006, 10:42 am
Doncs a mi no m'ha sobtat pas aquest comentari. Sovint la gent tracta al seu animal de companyia no tant sols com si fos la seva parella, si no també com si fos un fill. Dintre de l'espiral de fals proteccionisme que aixó comporta i per lo perniciós del tema caldria fer un apart (que no farem, oi Doctor Hops?). En quant al (desafortunat) comentari, m'agradaria dir que aquest només pot ser fruit d'una ment que no coneix les relacions de parella amb membres de la seva pròpia espècie o bé, que les coneix sobradament i per aixó ha decidit endinsar-se dins del món de la zoofília obrint així nous horitzons al plaer, tal com molt bé apunta el Sr. Karkassa

Posted by HopsHops
on 4 July, 2006, 11:54 am
La realitat supera la ficcio. És una frase que ja hem sentit més d'un cop i de dos. Però la zoofilia supera la monogamia? Crec que aquests comentaris (tan adecuats , d'altre banda), el que fan es reflectir una profunda mentalitat, un pensament supí, i, en definitiva, demostrar que vostés són el que són, però no qualsevols, es clar. Realment, i tal i com el Sarge comenta, potser fer un dia un vermut a base de Wiskas, i galetetes en forma d'os, tots vostés junts (m'incloc en la reunio), a part d'aprofundir el sentiment de companyonyia, ens ajudaria per veure les coses desde un altre punt de vista...

Posted by Sgt Reflex
on 5 July, 2006, 8:46 am
Guau, vull dir, hola. Després de les tapetes de Wiskas em noto diferent, una mica més... menys... diferent. Si que és cert que el meu punt de vista ha canviat, és com si tot ho veiés més alt... això si els genolls m'estan matant, i encara no he aconseguit de rascar-me la orella dignament. A part d'això les meves relacions amb les femines no només no han millorat (res de normal fins aqui) si no que han empitjorat (que és menys que res?). I no entenc per que la reacció davant el fet que algú et fiqui el nas per sota la faldilla sempre hagi de ser pegar-li amb el bolso. I parlant de tot, que c.... porten les dones dins dels bolsos? M'han deixat el cap ple de blaus i a sobre em couen els ulls perque la ultima em va ruixar amb un Cillit Bang per apartar-me.... Kin tipus de persona porta un Cillit Bang al bolso habitualment? Per que el porta? Per rentar-se les dents i que quedin més blaneus?

Posted by Karkassa
on 5 July, 2006, 12:55 pm
Siiii!!!! Cillit Bang!!!!
El meu vermutet dels dissabtes (migdia). Cillit Bang i boles de naftalina ... mmmm

Posted by PlanB
on 5 July, 2006, 1:44 pm
El Cilit Bang (gran) és per l'alé. La gent que te bon alé l'utilitza per deixar de tenir-ho, diuen que així es tornen més planers. Personalment l'ús d'aquest el trobo una frivolitat on es posi un bon FrontLine.....

Posted by Karkassa
on 5 July, 2006, 3:52 pm
Ah!, així ja em transcendit la coprofagia?
Es bo evolucionar, la succió compulsiva d'excrecions per a obtenir un mal alé, si be ens conferia el posat proletari adecuat, és cert que ens portava a convertir-nos en meres bésties devoradores de merda.
Llarga vida al Cilit Bang!!! i també al FrontLine!!!